Enguany, no hem trobat cap calendari de paret que ens convença. Uns els hem considerat horribles, altres indignes, i encara més, altres horriblement indignes o bé indígnament horribles. Per això usem l'assèptic i lletjot de Caixa Ontinyent per tal de penjar-lo, més que res perque és inapreciable i tapa d'allò més correctament un lleig forat en la paret. Un altre ens acompanya, un de preciós per tenir-lo a prop, sobre la taula del nostre despatx, un "Calendari de la Lluna" ben interessant que compràrem a una llibreria de Montblanc. I encara falta un calendari que tindrem a dins de l'ordinador, el que estem preparant l'amic Juanjo Alcaide i un servidor, que estarà disponible a partir de dilluns. No podeu imaginar el maldecap informàtic que ens ha suposat aquesta setmana, sent una cosa tan senzilla... El dilluns, el dimarts a més tardar, prometem tenir la cosa enllestida. Anirà, com no, sobre festes de la Vall d'Albaida, i vos el podreu baixar quan vulgueu i de bades...
Però jo vos volia parlar de dos calendaris situats a les antípodes l'un de l'altre per més que estan relacionats estretament. El primer ha alçat molta polseguera a tot l'estat espànyic. Està editat per una confraria setmana-santera mallorquina, l'Associació del Davallament de Sant Joan i en ell es veu els confrares tot representant escenes bíbliques, o amb simples posats, ben lleugers de roba...
El nostre vell conegut bisbe Jesús Murgui, segons la premsa, ha arribat a posar el crit al cel, i ha dit que banalitza la Setmana Santa i que no té en absolut els sentiments religiosos dels catòlics mallorquins. A més, el bisbat recrimina a una associació com aquesta, de caràcter religiós i cultural, una falta de respecte cap els signes cristians, i en particular cap els de la Setmana Santa, amb tant contents com estan els xicons amb els calerons que han guanyat... que ho han venut, tot!
I és que a l'Església no li agraden gens aquestes parafernàlies. És lògic. Són tan poc devotes...
Com a màxim, el que "suporta" són aquells calendaris fets per Piero Pazzi i coneguts com a "Calendario Romano" en què aquest fotògraf venecià reflecteix cada any dotze sacerdots o seminaristes "guapos" i que s'ha convertit en tot un reclam pels turistes que acudeixen al Vaticà. Però no malpenseu, no és per la bellesa efèbica o masculínica que emanen aquells castos religiosos retratats, sinó per la informació completa sobre l'Estat Vaticà que recull... Res més faltaria...
No es podia esperar altra cosa del bisbe Murgui, conegut també meu.
ResponEliminaVols dir que ja no en queden? En vull un!!!
ResponElimina