Ara vos el torne a passar, en remembrança...
El Tio de les Orelles: És un “germà” de l’Home dels Nassos que apareix encara, especialment per les terres del Comtat de Cocentaina, cada 30 de desembre. Per enganyar els xiquets se’ls envia a buscar-lo tot i dient que li queden tantes orelles com dies queden en l’any...
L’Home dels Nassos: A casa nostra, ha estat tingut com un bon auguri la seua vinguda, a tall d’esperit viatger relacionat amb el canvi d’any, l’hem presentat lligat a la indústria local fent-lo comerciant que venia a negociar i que s’hostatjava, per un dia, a algun dels hostals o pensions existents a Ontinyent. És també un esperit d’abundància, car una de les seues llegendes referidores el fa posseïdor de 365 nassos que va perdent poc a poc, deixant-se’ls en els llocs més inversemblants fins que hui només li’n queda un. La dita per engalipar els xiquets és ben senzilla... “Has vist l’Home dels Nassos, que té tants nassos com dies queden en l’any?”... la imaginació infantil fa ja la resta. A Catalunya és representat a través de capgrossos que fan una cercavila el dia 31 de desembre, i al País Valencià, a més d’a la Vall d’Albaida, també el busquen pel Prado els xiquets de Gandia.
Sant Silvestre: Primer papa de l’església oficialitzada per l’emperador Constantí i primer sant no màrtir canonitzat. En el seu temps succeí el Concili de Nicea famós i li calgué lluitar contra els heretges donatistes i les pressions de l’emperador. En bona part d’Europa és tingut com el més important dels esperits viatgers del Capdany perquè senyoreja el darrer dia i obre un nou temps. Diuen que viatja incansablement tot buscant les necessitats reals de la gent, i que en el seu dia atorga favors a qui els precissa de bona veritat allà on es troba. Això de les modernes curses esportives no tenen res que veure amb el sant ni el seu costum!
Any Vell: Del costum antic de representar l’any que acaba com a vell amb barbes blanques i túnica esgarrada, dalla mortal i rellotge de sorra que es buida, junt al costum de fer ninots per les Festes de Folls (com ara els Nanos de Mitjan Quaresma de Cocentaina), han vingut tradicions com la de representar l’any que mor com un ninot que cal cremar per, després, passar a llegir el seu testament carnavalesc, amb un fum de peticions positives per l’any que s’enceta. És una festa molt estesa hui pels països sud-americans.
Any nou: I si l’any vell és un ancià, l’any nou és un nadó molt semblant al Jesuset que en el dia de Ninou o de Capdany acompleix una vuitava (i que és quan se’l va circuncidar tot seguint la llei jueva). La figura està relacionada amb la bona sort i els desitjos que des de sempre s’han demanat pel nou temps, desitjos i propòsits que solen mantenir-se i durar just el que va de Nadal a Sant Esteve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada