És sempre un plaer seure al carrer de les Eres d'Ibi i, entre el fred i la foscor que va fent-se, veure't brillar els fadrins quan dansen. La xaramita va fent la seua i ells entren a cada passada fent aquell pas valent de bot i deixant jugar entre ells els Tapats, que poc a poc i al darrere, van guanyant-nos a tots, amagant la identitat i estrafent la veu quan et pregunten que si no sabràs qui són...
Enguany, el premi recent que s'hi entrega als grups de Tapats, l'ha guanyat merescudament els qui han representat una boda de vídus, amb un estil, unes maneres i unes robes sorprenent. Encara no em crec el bellísim ram de roses...
Paperet repartit pels Tapats "vidus". |
I les folies, com són de boniques, i la festa sencera tendra i enyorada ja...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada