dimarts, 27 de juliol de 2010

El joc musical: ABENCERRAJES

Si espereu que als lluïts "Abencerrajes" els endosem una música èpica i altiva, us equivoqueu de totes. Per això ja estan el "Santiago Capitán Abencerraje", "Roda Celest" i "Abenserraig" del meu germà... Jo, preferisc tirar cap a l'èpica del sentiment, de la senzillesa, de la bellesa que du la tendresa d'aquells jardins de Granada que tan enamorat em tenen. Aleshores, seguiré altre dels camins musicals que ofereix la música abenserraja de Saül, "Honorança", i faré memòria d'aquella família tan tràgica que llumena tantes i tantes llegendes a l'ombra de la serra Nevada i que, asseguts a l'Albaicín, només ens deixa que enamorar-nos dels colors que el capvespre reflecteix sobre aquell palau vermell que és l'Alhambra...

És entrar al palau dels Natzarites i trobar-te tota la vida rebel dels seus enemics darrers i iguals... I entre els senillars altius, les columnes primes i bessones, els artesonats divins i tanta ombra vestida de sol, me'ls imagine encara, feréstecs, sospitosos, actius, concisos, a la defensa d'aquell més jove dels seus que vol pujar al balcó de l'estimada natzarita i que és l'esposa del jalifa... Saben que poden acabar tots traïdors, vessant la sang del coll en qualsevol dels marbres de les fonts d'aquelles sales, però què importa, si triomfara l'estima... I tots, daga en mà, s'han vestit amb el negre de la nit més negra, amb ribets de blanc i daurat, com ho fan els abenserraig del meu poble...

Aleshores, només pot sonar que Tàrrega, els "Recuerdos de la Alambra", i si toca Narciso Yepes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí