Val, tenen fama d'incongruents, però no els ho prengueu a mal. Això de defendre la idea del Cid i després dur no-se-quantes quatribarrades no casa molt bé històricament, però ja sabeu com se'ns volia i vol embotir com a pròpia la història d'aquell senyor medieval castellà que servia a qui millor li pagava. Hui, hi ha molts d'aquestos encara...i ben valencians! Ells, els festers cides del meu poble, almenys tenen escusa. Quan els van fundar en les darreries del temps de Paco Pantano (Quico Polaina pels amics) volien dir-se "Conqueridors" i ja tenien el vestit, però clar, allò sonava massa...
I a la fi, com que tot va igual i del Cid no se sap res, quan el gran Miklós Rózsa va venir per ací per tal de fer la música per a la pel·lícula "El Cid" (1961) d'Anthony Mann, un western superxulo amb el Charlton Heston amb espasa i no rifle i Sofia Loren més potent que no ell... es va trobar que del Cid i la seua època, res de res... I ja veus el Règimen de Paco Pantano enviant el seu gran tècnic a sou, Ramón Menéndez Pidal, per explicar-li a l'hongarés qui era aquell glorífer Rodrigo i tal... i a la fi, va acabant suggerint-li el de sempre. Agafe vosté el "Llibre Vermell de Montserrat", que encara que siga català, és el que més s'aproxima a l'època. No ho dubte vosté, afuselle'l... Ah, i també tenim alguna cantiga gallega que...
I per això aquesta obra tan bonica i tan epicista... Melodies arcaiques castellanes? Què va.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada