dilluns, 16 d’agost del 2010

El joc musical: ASTURS

Dels Asturs, Astúries, que diuen que és tan bonica i diferent. Algun dia aniré a comprovar-ho. Potser, segur, que és cert això de la seua bellesa, perquè hi ha molta gent que em conta i no para. A mi, m'agrada molt la seua mitologia, per això em cauen tan simpàtics els Asturs d'Ontinyent, perquè la treballen molt en els seus seguicis de càrrec. A més, tinc per ahi gent a la que m'estime en molt! Algun d'ells està tan mal del cap que insisteix en fer agrupacions de filades valencianes astúriques i en demanar certificats d'Asturiania al govern d'aquell principat. No em sembla mal, si darrere venen les subvencions... Siga com vulga són gent de tro! Imagineu que en la darrera capitania van fer perquè vinguera l'oratge del mateix Astúries en un dia d'agost.. Però no va ploure, que amb ells anava la meua campana voltejant per evitar-ho....

Res millor per a ells que el seu himne. Anava a posar una versió feta pel Melendi (a qui els ontinyentins devem un favor gegant!), però millor aquesta, que sé que n'emocionarà uns quants. Visca Ontinyent i puxa Asturies, com no!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí