Dels Asturs, Astúries, que diuen que és tan bonica i diferent. Algun dia aniré a comprovar-ho. Potser, segur, que és cert això de la seua bellesa, perquè hi ha molta gent que em conta i no para. A mi, m'agrada molt la seua mitologia, per això em cauen tan simpàtics els Asturs d'Ontinyent, perquè la treballen molt en els seus seguicis de càrrec. A més, tinc per ahi gent a la que m'estime en molt! Algun d'ells està tan mal del cap que insisteix en fer agrupacions de filades valencianes astúriques i en demanar certificats d'Asturiania al govern d'aquell principat. No em sembla mal, si darrere venen les subvencions... Siga com vulga són gent de tro! Imagineu que en la darrera capitania van fer perquè vinguera l'oratge del mateix Astúries en un dia d'agost.. Però no va ploure, que amb ells anava la meua campana voltejant per evitar-ho....
Res millor per a ells que el seu himne. Anava a posar una versió feta pel Melendi (a qui els ontinyentins devem un favor gegant!), però millor aquesta, que sé que n'emocionarà uns quants. Visca Ontinyent i puxa Asturies, com no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada