dijous, 15 de juliol del 2010

El joc musical: ESTUDIANTS

I ara, anem amb una de les comparses que enguany celebren el 150 aniversari de la seua fundació, els Estudiants. Difícil, direu... I no, ves per on nosaltres hem tingut clar abans de començar i tot quina melodia els adjudicaríem... És difícil, això sí, catalogar els Estudiants tal i com els veiem ara, de tan mudats com desfilen, amb eixes robes fines... Però d'entre tot el món cristià ontinyentí, encara podem trobar en ells i elles la saba de l'antiga Soldadesca. Direu que no hi ha per ahi comparses, filades i companyies que puguen remetre més que no ells a les nostres milícies forals... Però a Ontinyent? Mudats, sí, però record d'aquells temps que el romanticisme ha fet durs, d'imperi i espasa, però de pobresa i gana també. I malgrat les belles cintes de seda i els amors suposats... hi ha al darrere tot allò de l'estudiar de per vida per poder sobreviure (i quan més temps subvencionats pels pares millor) i el dur sempre al damunt una cullera i una forqueta de fusta, per quan passara per davant el menjar...

Així que als nostres Estudiants galants, un tema èpic d'Imperi, i de floret i orgull i misèria també... Proposem la banda sonora extraordinària que el senyor Roque Baños va fer per tal d'acompanyar la pel·lícula tan sosa però d'imatges belles "Alatriste". La seua "Fanfarría" és d'allò millor que hem escoltat mai al cinema espànyic. Ah, i la versió que vos apuntem la dirigeix José Rafael Pascual-Vilaplana, un dels grans de la música morocristiana... I després, aprofiteu la bellesa de la melodia que segueix per deixar-vos anar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí