Pel que fa als Mariners d'Ontinyent, comparsa degana junt els Estudiants i mare de tantes bones comparses i bons festers, i enguany ja centcinquantenària... Això, que tinc una triple apreciació... La primera és l'èpica i històrica, res més faltaria. Representants de la nostra antiga armada, la que conquerí la Mediterrània fins el punt que el nostre més gran almirall, en Roger de Llàuria, primer senyor de Cocentaina, arribà a dir que no podia circular cap peix per la nostra mar si no duia en la cua la bandera del nostre poble, la del rei d'Aragó... I com era de feliç contant-ho el cronista Ramon Muntaner... Res, que arribàren a fer de tot, i si acabem fent cas al Jordi Bilbeny, arribaren els primers a Amèrica si és que Colom era cavaller i polític barceloní, o potser ciutadà de la Gènova de Tortosa o de Mallorques, o si va nàixer ací a la vora, al Genovés... Siga com vulga, mar i èpica, mentre con conega cap pel·lícula sobre Magalhaes i Elcano, cal que siga aquesta, "1492: Conquest of paradise", pel·lícula publicitària de Ridley Scott (1992) amb una música més que preciosa del grec Vàngelis....
Però els mariners, amb el pas del temps, els pobres, mai no sabies si els canvis de vestuari els afectaven altres coses i acabaren fent que la meua infantesa, en esperar que passaren i aplaudir-los, fora amb aquelles robes tan americanes, i amb les músiques barrades i estrellades de Sousa... Res, que arribàrem amb ells els ontinyentins a conquerir New York i tot... (no ens atrevirem a tant... tranquils).
I la tercera visió, la més xula de totes per a mi, és la seua història popular com a una de les més divertides i bones de les comparses, amb mil facècies i responsables, amb els estimats Contrabandistes, del més divertit i digne dels actes morocristians ontinyentins, el Contrabando. D'ací eixe humor que per a mi destil·len, un bon humor que, em perdonareu, un servidor relaciona amb aquelles cançons marineres de, justament, la Marina, que els defineixen els Mariners -els de veritat, no els nostres de secà- d'una manera divertida del tot... I que no s'ofenga ningú, això mai.... Primer la versió per a dolçaines sonada pel Mal Passet de Cocentaina...
... I ara que ja vos és familiar, la versió completa d'Urbàlia Rurana i la Romàntica del Saladar! I ben fals és que no vulguem saber res d'ells! Esperem en candeletes la capitania d'enguany i, sobretot, el Contrabando... ai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada