divendres, 23 de juliol del 2010

El joc musical: CONTRABANDISTES

Vinga alegria que arriben els Contrabandistes. I a ells, i amb aqueixa mateixa joia que duen i que encomanen per allà on passen, només els podem atribuir dues peces. Una em negue perquè la considere ja passada de rosca, tòpica indeguda i gens apropiada. Seria qualsevol peça de la "Carmen" de Bizet... A més, ja la van destrossar massa i molt en la darrera capitania cristiana alcoiana... Res, que en queda una altra dins el farcell. Quina pot ser? No hi ha d'altra segur que aquesta en la memòria col·lectiva de la gent del meu temps quan parlem de pressumptes bandolers que anaven des de la Sierra de Ronda i Sierra Morena fins a la Serra de Bèrnia... i més enllà que pugueren, que no podien perquè estava el mar i llavors serien Mariners o Bucaners...

Xe, Curro Jiménez...! Ho havíeu endevinat, veritat? Ésclar! Simpàtica, atractiva, identificativa com cap altra... Romàntica, amb la seua èpica interna... La banda sonora d'una sèrie de televisió mítica que va ser emesa per televisió espanyola de 1976 a 1978 i que va fer popularíssims Sancho Gracia, Álvaro de Luna i José Sancho. La melodia aquesta, crec que és d'Antón Garcia Abril i de Waldo de los Rios, si no m'equivoque. I si m'equivoque no passa res, m'ho feu saber i ja està, ho corregim...



Però clar, nosaltres som valencians, i tenim una llum i un vent diferent... I clar, contrabanders, bandolers i roders ben ferms i famosos, com Jaume el Barbut de Crevillent, el guapo Jacinto Rovira d'Aielo de Malferit i el Gatet d'Otos... Per això i per tot, no puc ressistir-me a oferir-vos la gravació de la versió feta d'aquesta peça amb el nostre instrument més genuí, la dolçaina... Ja veureu quina intensitat. Emociona i tot pensar en els nostres contrabanders festius, les grupes, els ballets com avancen... Quin art que tenen els amics del Mal Passet de Cocentaina...!




I em permetreu ara una dedicatòria, de les poquetes que farem en la sèrie aquesta. Jo sóc més del Contrabando de Cocentaina que no del d'Ontinyent, que sent com sóc nebot de Ximo Pota mala cosa seria eixa sinó... Però ai els Contrabandistes del meu poble... Per això, deixeu-me que recorde ara, amb aquestes melodies, un Contrabandista ontinyentí d'aquells que són bons i senyors, mon tio Toni Vila, i també a dos contrabandistes menuts (i confrarets meus) per qui guarde molta estima, Sergio i Ricardo... Bé s'encarrega son pare d'ensenyar-los eixa gràcia i la sal que comporten ser contrabandista... per més que sospite que li s'avançaran per un costat i ho sabran tot abans encara del que ell imaginaria...

Ai els contrabandistes embusters, que no tenen un dobler i van promentent el diner per a comprar-se cuixot.... (em perdonareu l'atreviment també, que em perd la representació del "Contrabando". No l'heu vista mai? Quedem el dissabte 21 d'agost pel migdia a la Plaça de Dalt del meu poble. Hui per hui, del millor de la festa sencera...)

1 comentari:

  1. Ximo Pota, Contrabando; Contrabando, Ximo Pota!
    ...pel que deien en la filà era una equivalència!

    Gracies per continuar fent "mala fama" als contrabandistes socarrats, ja saps que la necessitem donat que vivim d´ella!jeje

    Així que, per a quan demanem un marsellet nou amb una gran palmera a la tia de Picó mateixa? enguany tenen fulla anticrisi, ...tan que encara faré jo el retorn abans de temps!

    ResponElimina



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí