dimarts, 17 d’agost del 2010

El joc musical: GUSMANS

Els Gusmans. Potser tinguen la més pobra de les representacions ontinyentines cristianes. Què és això de "Guzmán el Bueno" i les llegendes que envolten la caiguda dels Visigots i l'ascens de Tareq i el Moro Mussa i amb ells l'Islam a Al-Àndalus...? Però com a festers, potser són els qui millor han tractat la seua essència i els seus origens pel que fa a la música, per exemple. No anava a ser-ho per la cosa dels canvis de vestit, que són dels que més han provat a canviar el disseny per si així reeixien en nombre de components. Però si tenen dedicades tres marxes i un pas-doble, tres marxes que sonen SEMPRE a l'entrada i un pas-doble que els acompanya en les dianes... I això és molt important, i més si una d'eixes marxes un la porta nyugadeta al cor...

Per a un servidor, per moltes coses, són tot un exemple. I ara volen ser-ho de renovació en la Festa. Aplaudiré els seus intents. Sempre eixen del trellat i de la recerca. Així que com que sempre van a l'avantguarda i saben qui són i qui som, malgrat l'allò gusmànic visigot, farem un homenatge a través de la figura del seu Primer Tro d'enguany, l'amic Gironés. Que ja veureu la barbaritat de coses lletges que xerra en el proper vídeo....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí