dilluns, 19 de juliol de 2010

El joc musical: CRUZADOS

Ni fet a posta... Una obra tan coneguda i comercial com la banda sonora de la pel·lícula de Ridley Scott "Kingdom of Heaven" (2005) ens ve ara de perles, perquè afronta la història d'una de les croades de Terra Santa més interessants. la tercera,  i té un ric conjunt d'obres musicals d'acompanyament, molt belles gairebé totes elles, signades en la seua major part per Harry Gregson-Williams .

I com que hi ha una d'elles que, directament, s'anomena "Crusaders" (Croats), no hi ha altra, cal posar-la...



Que preferiu èpica, batalla, sang i fetge... ací teniu la referència més "moderneta" a la batalla de les Banyes d'Hattin, que apareix també a la pel·lícula...



Però les croades donen per a tant, amb tantes com hi hagué i de tants amples i confusos resultats, que bo, també podríem relacionar altres obres. És com els passa als Cruzados d'Ontinyent, que de marxes pròpies en tenen de molt interessants i diferents, que si la "Marxa dels Creuats" de José María Valls Satorre, o la fantàstica "Creu d'Arsuf" (2003) de José Rafael Pascual-Vilaplana...

Buscarem doncs alguna cosa més interessant, i si pot ser de l'època... I malgrat que no parle de les Croades de Terra Santa, si comptem que la conquesta d'Occitània va ser tinguda com a tal, i la de València també... Bo, vos posarem una tercera peça, així occitana, perquè havia pensat en afegir de la pel·lícula ditxosa aquesta el tema cantat principal, però ja m'han advertit que sona a massa musulmà... Què li farem? Una cançó autèntica de l'època, un cant ni més ni menys que de Raimon de Miravalh, quasi res, i que, curiosament, també apareix a la ditxosa pel·lícula.... Hem fet doncs la quadratura del cercle... "Chansoneta farai, vencut"



Chansoneta farai, Vencut,
Pus vos m'a rendut Rossilhos,
E sapchatz que nos em cregut,
Pus no vim vostres companhos,
D'un drut novelh, don tota gens ressona
Que midons es a semblan de leona!
Ar sai que-s tocan las peiras d'Alzona,
Pus premiers pot intrar selh que mais dona.

E, si tot m'en ai joy avut,
Er en vuel esser mons e blos,
Quar no vuelh ab nom de cornut
Aver l'emperi dels grifos!
Autra n'am ieu que mais mi guazardona
Sos gens parlars, que s'autra m'abandona,
Qu'enjanatz es qui fals'amor razona,
E domna falh que-s recre per anona.

Mas, s'ieu saupes qu'ilh fos leos,
Ieu l'agr'avut caval ferran,
Pus de lieys non es poderos
Homs, si non es d'aital semblan!
Avol soudad'a midons resseubuda,
Quar per aver s'es de bon pretz moguda,
Que, s'ieu saupes per aver fos venguda,
Ma soudada ne pogr'aver avuda.

E fera-l d'autres guiardos
Que-l pogran valer atrestan,
Mas no s'azauta de chansos,
Ans se va de mi rancuran,
Que ditz que trop la vuelh levar en bruda,
E no vol esser tan luenh mentauguda!
E valgra-l mais en perdos fos ma druda,
Que sa falsa beutat agues venduda.

A-n Baut deforas la coman
Que jamais no-i vuelh aver part,
E non hi conosc autre dan
Mas quar en fis mon audiart:
Ai fals escutz, tan leu vos laissatz fendre
Qu'om de part vos non auza colp atendre,
Et ai vos o ben en cor a carvendre!
S'ie-us pugei aut, bas vos farai dissendre.

Ai las e co muer deziran
Per la bella que ses mal art
Es, e tan fina ses enjan
Qu'anc non amet volpil bastart!
E, si-l sieu cors volgues el mieu entendre,
Totz autres joys fora-n contra-l mieu mendre,
E ja d'un bais, si-l me volgues estendre,
No m'en feira tirar ni escoyssendre.
Chanso, vai t'en a mon Plus Lial rendre,
E diguas li qu'ieu sai dona a vendre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí