Els qui no són ontinyentins, això de "Moros Espanyols" els fa una certa gràcia... Quins moros dius? Quins de tots? Històricament, ves a saber què o qui volien representar. És un dels "cognoms" més curiosos que podreu trobar entre els moros valencians, val, d'acord. Però pels qui som ontinyentins i ens els estimem, ni mirem eixes coses. Ho tenim tant dins nostre això de "Moros Espanyols" que cap problema hi ha, ans al contrari. Que si ens faltaren, perdríem bona part de la nostra tradició, del saber i voler fer festa.
I per tractar musicalment els nostres estimats Moros Espanyols, anem a incomplir la nostra pròpia norma... No podem fugir, perquè el què vos oferim és, certament, impagable... Ho mereixeu si ens heu seguit fins ací i ho mereix la comparsa... Així que, per primera vegada en el joc, una música "festera"...
Resulta que si aquesta entitat ontinyentina és coneguda arreu ho és per una marxa mora impressionant, la primera que es va dedicar a una comparsa d'Ontinyent. Sí, bé ho sabeu tots. "Moros Españoles" de José Pérez Ballester. Quantes vegades l'hem taral·lejada, veritat?
Però sabieu que la filà Pirates d'Oliva usava de la marxa per desfilar en els anys 50... Cap problema si no fos que aquesta entitat saforenca és cristiana... i la feia sonar amb ritme de pas-doble!
I la trobareu gravada en el cd "En roig i negre", 60 anys de música pirata... Al·lucinant...!
Els puristes, per favor, que guarden les pedres aquelles del pecat i que s'encenguen el puro, home!

dilluns, 2 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cançó per a fer ametles
"Ametleret abundós, de vorera de camí,
tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".
Cançó tradicional mallorquina.
Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no ens fuig
ací ens tens tirant de mantes.
Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mampendrem els canyots
a les branques farem guerra.
De tot el rastre que es veu,
tu diràs si no em mou brega,
cap dels ametlers no és meu
ni en menjarem de la plega.
De les del camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que et deixa als ronyons
que aquesta de la batuda.
Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.
Ametletes que danseu
plovent pel passó de vara,
un traguet de vi embocat
permetreu que enganye ara.
No sé si sereu bescuït,
carquinyols o mantecades,
o potser torró de neu,
peladilles ensucrades...
Si el rumbós del senyoret
ens convida en fer cap vetla,
ben cert que m'embafaré
amb algun rotllet d'ametla.
Sergi Gómez i Soler
del poemari "Ametla, farina i oli".
Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Obra de Vicent Ramon Pascual Giner
Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada