dimarts, 17 d’agost de 2010

El joc musical: MOROS BERBERISCOS


I a aquests barbarescos, em permetreu que els acompanye primer amb una imatge, la bandera dels Amazigh, en honor als vertaders Barbarescos, Berberescos o Berebers. Un pobel noble i discriminat que ens remet a la màgia de les tribus del desert, dels Tuareg, o a l'exotisme d'allò perdut amb els Guanxes i a la nostra pròpia història més arrelada, com succeeix amb els millors genets del món, els Zenets... La seua cultura és ampla, la seua força com a poble puixant. Ells formaven el gros dels exèrcits que ens atacaven a tall de pirates i nosaltres, Ontinyent, en el temps foral, estàvem obligats a combàtre'ls per defendre la Marina i la Safor.

Hui, són festa, la més ampla encara de les famílies festeres ontinyentines, i tot un orgull per al nostre sentiment fester.

Per ells, aquest ball taugrí autèntic... suposem que passat pel tamís que fa les coses agradoses pels turistes...



Però també el com s'està adaptant a la nostra "modernor" aquesta cultura, aquestes cultures, ancestrals... Xe, passaria com una cançó més de l'actual Eurovisió. I igual guanyava...



Per cert. "Amazigh", en Amazigh, vol dir "Llibertat"...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí