dissabte, 14 d’agost del 2010

El joc musical: BUCANERS

Em fascinen els Bucaners... potser perquè no mai els he pogut entendre. Pirates cristians? Quan en la nostra història si els pirates ens eren musulmans i moriscos...? Ah, quan varen anar cap el Carib i tot això... Poc cristians es mostraren llavors...! No passa res, que han arribat a representar la mateixa defensa de costes foral valenciana (sí, però això no els toca als Fontanos?). Xe, deixa ja de filar tan prim i disfruta, que tenen coses bones. En vols una? Escolta la marxa "Bucaners d'Ontinyent" de Miquel Àngel Sarrió i fliparàs. Tanques els ulls i et trobes en una nau camí de l'Illa de Tortuga...

I com no, en homenatge al seu esperit iconoclasta i atrevit, ens atrevim a reflectir ací - potser previsiblement i tot- la gran banda sonora que "Pirates of the Caribbean: The curse of the Black Pearl" (2003), de Gore Verbinski. Ací, Klaus Badelt i  Hans Zimmer, literalment, se n'eixiren...



I ara aquesta curiositat. La banda de cornetes i tambors del "Cristo de las Tres Caidas" de Sevilla, tocant la mateixa melodia en marxa processional. Si voleu, passeu-m'ho com homenatge a la comparsa dels Bucaners per aquella vegada que en la "Baixà" va ploure tant i foren els únics cristians que acompanyaren el Crist fins a Sant Carles... Jo, per la meua part, ho dedicaré a tres Bucaners confrares meus de la Soledat a qui m'estime moltíssim...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí