Tota la vida escoltant allò que el mot "Xanos" es referia als tractants de cavalls de l'Atlas... i resulta que està tret d'Alcoi, del malnom d'un gadità que passava per allí i muntà una filà. Ja veus com van les coses.
Però millor que ens oblidem d'aqueixes històries, i del vestit de la comparsa ontinyentina -que esperem sincerament siga el proper en ser canviat per retornar-lo als origens i ennoblir així la festa- i reprenguem eixe món tan bonic com mític dels cavalls i els musulmans...
Hi ha un poema d'Abu-s-Salt Umayya ibn Abd-al-Aziz ibn Abi-s-Salt al-Andalussí ad-Daní, conegut com Abu-s-Salt Umayya o Abu-s-Salt ad-Daní o de Dénia (Dénia, 1067 - Mahdia, 1134), que m'agrada moltíssim i que casa molt bé aquest món extraordinari amb la festa. La versió preciosa que va fer Urbàlia Rurana en el seu primer disc "A la banda de Migjorn" (1992), és d'allò més bonic que es pot trobar... El cavall al galop cavalcant entre les Plèiades del cel...
"Lluent com l'estel del matí
avançava orgullós amb la sella d'or.
Algú, envejós, digué en veure'l
marxar rere meu al combat:
¿- Qui ha enramalat amb les Pléiades l'alba
i ha ensellat un llamp amb la mitja lluna?"
Música de Toni Torregrossa i arranjaments d'Eduard Navarro.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner
Alt del Comptador
Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada