dimecres, 18 d’agost de 2010

El joc musical: XANOS

Tota la vida escoltant allò que el mot "Xanos" es referia als tractants de cavalls de l'Atlas... i resulta que està tret d'Alcoi, del malnom d'un gadità que passava per allí i muntà una filà. Ja veus com van les coses.

Però millor que ens oblidem d'aqueixes històries, i del vestit de la comparsa ontinyentina -que esperem sincerament siga el proper en ser canviat per retornar-lo als origens i ennoblir així la festa- i reprenguem eixe món tan bonic com mític dels cavalls i els musulmans...

Hi ha un poema d'Abu-s-Salt Umayya ibn Abd-al-Aziz ibn Abi-s-Salt al-Andalussí ad-Daní, conegut com Abu-s-Salt Umayya o Abu-s-Salt ad-Daní o de Dénia (Dénia, 1067 - Mahdia, 1134), que m'agrada moltíssim i que casa molt bé aquest món extraordinari amb la festa. La versió preciosa que va fer Urbàlia Rurana en el seu primer disc "A la banda de Migjorn"  (1992), és d'allò més bonic que es pot trobar... El cavall al galop cavalcant entre les Plèiades del cel...



"Lluent com l'estel del matí
avançava orgullós amb la sella d'or.
Algú, envejós, digué en veure'l
marxar rere meu al combat:
¿- Qui ha enramalat amb les Pléiades l'alba
i ha ensellat un llamp amb la mitja lluna?"

Música de Toni Torregrossa i arranjaments d'Eduard Navarro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí