El joc musical: LLAURADORS

Els qui treballen la terra al meu poble no viuen en masos, no són masovers ni maseros, ni representen cap gent d'alqueria ni valenciana d'horta, són la gent del poble que conreava la millor de les hortes d'aquesta banda de la Mariola, amb l'aigua de la sèquia del Llombo o la del Pla, vinguda del Pou més Clar... Vivien a Vila, als ravals, i engegaven cada matí el camí cap als camps de Benarrai, els de les cases de Bella o Borràs, l'Almaig... Els hem volgut lluitadors des del Romanticisme, i hui encara queden entre nosaltres, duent-nos l'alegria de les tantes fruites que duen a l'Hospital de Beneficiència el Diumenge de Festes pel matí, amb els nards, l'alfàbega i aquells pals decorats amb paperets per tal de dur-los sobre el muscle net...

Hui, molts d'aquests Llauradors, llaurarien poc en sa vida, que sent com són els més nombrosos dels Cristians, t'hi trobes absolutament de tot al dins. Jo, ja veureu, trobe persones a les que m'estime sobremanera i alguna que altra ombra... I a l'hora de la festa, malgrat tot, i sempre que no combinen el verd i el vermell, a desfilar com els millors. Ah, i està també el seu magnífic i insuperable ball...

Per a la tradició de la terra que representen, mestissada en tantes formes i maneres, una cançó única i emotiva del tot. L'U d'Aielo. Ara bé... un U d'Aielo que transpasse les fronteres i els esperits farcits d'anacronia i crítica per buscar i honorar l'arrel... Pep Botifarra, però cantat ni més ni menys que des de Panamà, pel nét panameny d'uns emigrants valencians que s'estima, com suposem que també els Llauradors d'Ontinyent, la terra dels seus iaios. Quants llauradors de bona veritat, duts per la fam, emigraren en aquell mític "Any 10" i després també, buscant quemenjar per les seues famílies... Amb vosaltres, Rómulo Castro i el grup Tuira.




I després, per cloure ben closa la sèrie, farem memòria de la Terra llaurada, la nostra pròpia, i penjarem ací també el producte musical popular crescut al voltant del treball, l'estima i també la devoció, més gran i alt que han donat els pobles valencians. Interpretada per rostres que coneixereu desseguida, perquè són músics, festers i ontinyentins els qui la fan sonar. Un homenatge als músics que fan que la festa siga. Gent de la terra i del poble...