dissabte, 24 de juliol del 2010

el joc musical: ALMOGÀVERS



De menut, m'agradaven molt els Almogàvers d'Ontinyent gràcies a una capitania preciosa que feren, i pel que representaven. De més crescut, flipava amb les històries de Roger de Flor i tot allò que contava d'ells Ramon Muntaner en la seua genial Crònica... El "Desperta Ferro" és un crit que sempre m'ha fet molta gràcia, i m'enorgullia que fos cridat pels millors guerrers medievals, els de la meua terra...(diuen que no hi havia millors almogàvers que els de l'Ontinyent medieval...).  Per això vaig flipar tant amb una flipada de pel·lícula de dibuixos animats que es va fer el 1990, dirigida per Jordi Amorós.

Es deia "Desperta Ferro" ("El grito del hierro" es traduí al castellà) i el poti-poti que muntaven era d'allò més gran. La història anava d'un xaval, justament dit Llúria, com el nostre gran almirall i comte de Cocentaina, que no sé en quin embolic es fica que es veu en mig de la nau de Roger de Flor, que està duent a terme allò tan dolent de la "Venjança Catalana", que la nomenes a Grècia i encara tremolen... Res, que t'apareix el Drac gaudinià del Parc Güell ben viu i simpàtic (m'agrada tant que en pelutx i tot el tinc a casa) i l'anomenen Xiulet. I apareix també un fong psicotròpic del tot, l'All-i-oli...., i el lloc on acaba tot és la Sagrada Família, i apareix encara Ramon Llull (xe, sempre el Doctor Il·luminat pel mig...) donant bons consells... i demanant favors! Ah, i per si faltava res, ses majestats en Melcior, Gaspar i Baltasar també van en dansa... supose que només perquè els de la Trinca hi ficaren les veus...

El millor del tot de la pel·lícula era la música. Va signada per Carles Cases, però es nota per tots els llocs la petjada d'un ajut de primera, sant Lluís Llach. És aquesta que vos presente, "Desperta Ferro", una mena de "marxa cristiana" signada per Llach? I més que en té...



Venim de la Terra
i anem mar enllà.
Busquem la conquesta,
busquem gaudir i gaudir.
Fent camí cap el somni que crida
"Desperta Ferro Desperta"!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí