Calendaris...

Enguany, no hem trobat cap calendari de paret que ens convença. Uns els hem considerat horribles, altres indignes, i encara més, altres horriblement indignes o bé indígnament horribles. Per això usem l'assèptic i lletjot de Caixa Ontinyent per tal de penjar-lo, més que res perque és inapreciable i tapa d'allò més correctament un  lleig forat en la paret. Un altre ens acompanya, un de preciós per tenir-lo a prop, sobre la taula del nostre despatx, un "Calendari de la Lluna" ben interessant que compràrem a una llibreria de Montblanc. I encara falta un calendari que tindrem a dins de l'ordinador, el que estem preparant l'amic Juanjo Alcaide i un servidor, que estarà disponible a partir de dilluns. No podeu imaginar el maldecap informàtic que ens ha suposat aquesta setmana, sent una cosa tan senzilla... El dilluns, el dimarts a més tardar, prometem tenir la cosa enllestida. Anirà, com no, sobre festes de la Vall d'Albaida, i vos el podreu baixar quan vulgueu i de bades...

Però jo vos volia parlar de dos calendaris situats a les antípodes l'un de l'altre per més que estan relacionats estretament. El primer ha alçat molta polseguera a tot l'estat espànyic. Està editat per una confraria setmana-santera mallorquina, l'Associació del Davallament de Sant Joan i en ell es veu els confrares tot representant escenes bíbliques, o amb simples posats, ben lleugers de roba...

El nostre vell conegut bisbe Jesús Murgui, segons la premsa, ha arribat a posar el crit al cel, i ha dit que banalitza la Setmana Santa i que no té en absolut els sentiments religiosos dels catòlics mallorquins. A més, el bisbat recrimina a una associació com aquesta, de caràcter religiós i cultural, una falta de respecte cap els signes cristians, i en particular cap els de la Setmana Santa, amb tant contents com estan els xicons amb els calerons que han guanyat... que ho han venut, tot! 

I és que a l'Església no li agraden gens aquestes parafernàlies. És lògic. Són tan poc devotes...

Com a màxim, el que "suporta" són aquells calendaris fets per Piero Pazzi i coneguts com a "Calendario Romano" en què aquest fotògraf venecià reflecteix cada any dotze sacerdots o seminaristes "guapos" i que s'ha convertit en tot un reclam pels turistes que acudeixen al Vaticà. Però no malpenseu, no és per la bellesa efèbica o masculínica que emanen aquells castos religiosos retratats, sinó per la informació completa sobre l'Estat Vaticà que recull... Res més faltaria...