dilluns, 18 d’octubre del 2010
La Sala Daurada ja té pares...
En dies d'anònims no hi ha res com que algun dels històrics deixe de ser-ho. Ara va i resulta que han tret de qui són les pintures de la meravellosa Sala Daurada del Palau de Cocentaina, ja ho sabeu, la cambra amb pintures més bonica de totes les terres valencianes... Llegiu-ho en el reportatget que ha publicat hui el periòdic Información.
Així que Jeroni Jacint Espinosa i el seu senyor pare... tenia tots els números l'home, però amb 17 anys... quanta màgia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cançó per a fer ametles
"Ametleret abundós, de vorera de camí,
tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".
Cançó tradicional mallorquina.
Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no ens fuig
ací ens tens tirant de mantes.
Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mampendrem els canyots
a les branques farem guerra.
De tot el rastre que es veu,
tu diràs si no em mou brega,
cap dels ametlers no és meu
ni en menjarem de la plega.
De les del camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que et deixa als ronyons
que aquesta de la batuda.
Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.
Ametletes que danseu
plovent pel passó de vara,
un traguet de vi embocat
permetreu que enganye ara.
No sé si sereu bescuït,
carquinyols o mantecades,
o potser torró de neu,
peladilles ensucrades...
Si el rumbós del senyoret
ens convida en fer cap vetla,
ben cert que m'embafaré
amb algun rotllet d'ametla.
Sergi Gómez i Soler
del poemari "Ametla, farina i oli".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada