dilluns, 18 d’octubre de 2010

Sant Lluc va a escola...



El dia de sant Lluc, hui mateix si no anem errats, marcava el començament del curs universitari, d'ací que el refrany diga que de Sant Lluc a Nadal, els estudiants estudien poc i mal, i clar, despres venen les presses i de Reis a la Trinitat, estudien doblat... Siga com vulla, que ho és, encara és sant Lluc el patró de la Facultat de Medicina, perquè diuen que l'home era metge, i escriptor, i notari.... Diuen diuen, també diuen que era pintor i que es va dedicar a pintar un fum d'icones bizantines quan no existien les icones encara, i ja no sabem si Bizanci es deia Constantinoble perquè aquella ciutat... Justament on soterraren el pobre sant Lluc fins que el varen repartir per tot el món. A tot això que a València hi havia el braç dret (que diuen que és amb què va escriure l'evangeli) i una còpia en vitel·la d'un quadre de la Mare de Déu que havia donat el Magnànim... A Cocentaina, encara creuen que el rostre de la Mare de Déu del Miracle el pintà el propi sant Lluc, ja veus...

Bé, tornem on volíem. Hui començaven els estudis superiors, però als mestrets com nosaltres el que feien els alumnes era dur-nos alguna peça de fruita en obsequi pels nostres esforços... Ara, si callaren un minut per deixar-nos fer la nostra feina, ja ens donaríem per regalats i satisfets...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí