El dia de sant Lluc, hui mateix si no anem errats, marcava el començament del curs universitari, d'ací que el refrany diga que de Sant Lluc a Nadal, els estudiants estudien poc i mal, i clar, despres venen les presses i de Reis a la Trinitat, estudien doblat... Siga com vulla, que ho és, encara és sant Lluc el patró de la Facultat de Medicina, perquè diuen que l'home era metge, i escriptor, i notari.... Diuen diuen, també diuen que era pintor i que es va dedicar a pintar un fum d'icones bizantines quan no existien les icones encara, i ja no sabem si Bizanci es deia Constantinoble perquè aquella ciutat... Justament on soterraren el pobre sant Lluc fins que el varen repartir per tot el món. A tot això que a València hi havia el braç dret (que diuen que és amb què va escriure l'evangeli) i una còpia en vitel·la d'un quadre de la Mare de Déu que havia donat el Magnànim... A Cocentaina, encara creuen que el rostre de la Mare de Déu del Miracle el pintà el propi sant Lluc, ja veus...
Bé, tornem on volíem. Hui començaven els estudis superiors, però als mestrets com nosaltres el que feien els alumnes era dur-nos alguna peça de fruita en obsequi pels nostres esforços... Ara, si callaren un minut per deixar-nos fer la nostra feina, ja ens donaríem per regalats i satisfets...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada