dilluns, 8 de novembre del 2010

Vent feréstec...


Hi ha sempre en cada tardor algun dia en què el vent es desferma i comença, engalernat, a bufar i bufar. Llavors, deixa de ser el company plàcid per erigir-se en qualsevol idea romàntica que puga fer referència personal al malestar d'un mateix. Si voleu, li direm ràbia incontinguda, voluntat destructora, crit de socors, jo em quedaria amb el més literari i personal, si em deixeu, toc a rauxa....

Quan estàs arraullit al llit sembles més fràgil, també més feliç d'estar apartat d'aquella tempesta en got d'aigua que t'ofega. En eixir al defora, com prova a ficar-se entre els vidres i xiula i remuga fins que et fa agafar si no por, desànim. Llavors, hi ha la prevenció i la malfiança. La reflexió i després, la sentència.

Aquests dies el vent tan fort m'ha estat company fidel, el vent i poca gent més. Jo ho agraisc, perquè ara que sembla que s'atura m'ature jo també, i com el vent renasc, agraït. Hem fet neteja de la ment i del cos, ara, el terme queda net per tornar a començar. Començarem amb la lliçó apresa i els ítems i fites ben apuntats a la paret. Les males coses, les ha dut el vent vall enllà i fins la mar...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí