dilluns, 8 de novembre del 2010

El fill de Vlad Dracul...


Tal dia com hui, em plau contar-los una història als meus alumnes, una història que els deixa corglaçats, excepte els alumnes romanesos, que s'ho passen d'allò més bé, orgullosos que el tio Sergi conte alguna història del seu país i que ells coneixen ben bé als companys d'ací, que queden bocabadts amb el teatre que li pose...

Vlad Tepes, príncep de Valàquia, i fill de Vlad Dracul, cavaller de l'Orde del Drac (sona tot a un medieval absolut, eh?) va nàixer tal dia com hui. La seua vida la podeu llegir a qualsevol viquipèdia, però l'interessant del tema és com tothom el coneix com a un Dràcula que mai no existí, fora de la imaginació i les lletres de Bram Stoker i el seu gust, diuen, per l'absenta... No, ni tant sols va xafar Transsilvània, que ell era de Valàquia, al sud, educat pels otomans i enemic seu quan ho convenia... Xe, com un Jaume I nostrat a qui un poeta alemany havera convertit fa dos-cents anys, i amb èxit, en home llop... Vinga a lluitar contra els musulmans i a ser considerat un gran governant perquè vinga un qualsevol que vulga escriure't altra vida i.... Bo, la cosa és que mentre el nostre Jaume I anava matant moros a espasa i sotmetent-los a tractats, aquell bon home no ha passat com a Conqueridor sinó com a Empalador.

Agafes un algú i l'asseus sobre la punta esmolada d'un tronc estacat al terra. La resta ho farà la força de la gravetat, a Romania i a mitja Europa i fins a no fa massa, aquesta era la forma de tortura mortuòria més sovintejada, així que tampoc no cal que vos poseu les mans al cap, que vosaltres ja heu vist moltes coses més fortes a les pel·lícules... I gràcies donaven els qui el pal els eixia pel ventre...

Nosaltres no arribem a nomenar tals barbaritats als nostres alumnes, res més faltaria! Però el fet que un mite que coneixen els l'arribes a trastocar de manera tan curiosa en altre de pitjor, els fascina...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí