M'heu comentat que si no anava a parlar enguany de la Fira de Cocentaina, si no tenia cap valoració... El que passa és que la grip que m'he firat fa que reaccione poc a poc i amb calma, que el cap se'n va allà on no vols, i igual vos preneu a mal alguna consideració de les meues... Què voleu? És difícil quan estàs tres dies receptiu a meravelles tantes... Dir-vos potser que ha estat la Fira més estranya que he tingut. Amb la cosa de l'aigua, la més dolorosa també, que l'esquena ha patit amb la humitat... Però també la més bella per un costat, la més sensata i potser la darrera en què podré passejar-me tant... Però això ja vindrà. M'han decebut i molt persones, expositors i exposicions, però també he conegut col·leccions, personatges, firers enamorats del seu ofici i racons a compartir... Hores canviades, passos trabucats, gentades que no ho són tant... I una càmera de fotos que falla quatre de cada tres...
M'han firat ciris sense flama, jo he firat rondalles... Ah, i le figuretes del Betlem, ja estan totes encomanades... I vaig acabar firant-me, entre la pluja, unes closques de cabet ontinyentí que no m'ho acabe de creure com va el món i les voltes i sorpreses que du...
Una bona fira? Sí, si la gripada se'n va prompte... Volieu concreció, estrenes, meravellament, descripció a dojo...? Haver vingut amb nosaltres, haver vingut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada