De menut, m'agradaven molt els Almogàvers d'Ontinyent gràcies a una capitania preciosa que feren, i pel que representaven. De més crescut, flipava amb les històries de Roger de Flor i tot allò que contava d'ells Ramon Muntaner en la seua genial Crònica... El "Desperta Ferro" és un crit que sempre m'ha fet molta gràcia, i m'enorgullia que fos cridat pels millors guerrers medievals, els de la meua terra...(diuen que no hi havia millors almogàvers que els de l'Ontinyent medieval...). Per això vaig flipar tant amb una flipada de pel·lícula de dibuixos animats que es va fer el 1990, dirigida per Jordi Amorós.
Es deia "Desperta Ferro" ("El grito del hierro" es traduí al castellà) i el poti-poti que muntaven era d'allò més gran. La història anava d'un xaval, justament dit Llúria, com el nostre gran almirall i comte de Cocentaina, que no sé en quin embolic es fica que es veu en mig de la nau de Roger de Flor, que està duent a terme allò tan dolent de la "Venjança Catalana", que la nomenes a Grècia i encara tremolen... Res, que t'apareix el Drac gaudinià del Parc Güell ben viu i simpàtic (m'agrada tant que en pelutx i tot el tinc a casa) i l'anomenen Xiulet. I apareix també un fong psicotròpic del tot, l'All-i-oli...., i el lloc on acaba tot és la Sagrada Família, i apareix encara Ramon Llull (xe, sempre el Doctor Il·luminat pel mig...) donant bons consells... i demanant favors! Ah, i per si faltava res, ses majestats en Melcior, Gaspar i Baltasar també van en dansa... supose que només perquè els de la Trinca hi ficaren les veus...
El millor del tot de la pel·lícula era la música. Va signada per Carles Cases, però es nota per tots els llocs la petjada d'un ajut de primera, sant Lluís Llach. És aquesta que vos presente, "Desperta Ferro", una mena de "marxa cristiana" signada per Llach? I més que en té...
Venim de la Terra
i anem mar enllà.
Busquem la conquesta,
busquem gaudir i gaudir.
Fent camí cap el somni que crida
"Desperta Ferro Desperta"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada