dijous, 9 de desembre de 2010

La Corriola...



Poques coses hi ha de tan amables al món que pujar un dia tebi de la Puríssima al tossal de Santa Bàrbera, al migjorn del gran torrejó del Castell, per tal de compartir amb tantes persones l'alegria de la Corriola. Estic en cert que la tradició ve de ben antic, que l'ermita és del segle XIII i han hagut monges cuidant-la, i ermitans després. Que pugem a celebrar la santa quatre dies després de la seua data ja no canònica tampoc no és cap sorpresa. Sent que la festa de la Puríssima no ha estat mai massa aïna a Cocentaina (per raons marianes que algun dia explanarem) el fet d'aprofitar un matí festiu per gaudir d'una natura esplèndida abans que el massa fred i la massa obligació ens tanquen a casa, i quatre dies posterior, segur que ha ajudat.

Ara, ens mengem ben a gust el pa cantonejat de la corriola, que ens ha pastat a posta el pare d'Ana, ben agraïts que li estem perquè poques coses tan bones tastem d'aquest tipus, i la famosa llonganissa de volta, un acompanyament deliciós de bona veritat. Seiem prop de l'ermita, amb el sol a l'esquena, i anem dient, arreglant aquest món d'ací i el d'allà també (el del nostre poble), i xerrant de poc en poc amb cadascuna de les persones que estimem i que anem trobant. Enguany, de tres branques distintes de Carrasca. Imagineu quin goig...

I comença Dani Miquel a entretindre la nombrosa xicalla mentre la campana, com toca, no para de sonar. Si li molesta al rector a l'hora de dir missa -conclouen tots aquells que van passant sota aquelles voltes màgiques- que se'n torne allà baix, que ací, hui, eixa és la tradició, menjar corriola i voltejar campana, perquè la santa ens guarde a tots de les tronades...

I jo recorde llavors aquella mantra que ma mare en contava de sa mare...

"Santa Bàrbera va pel camp,
buscant l'Esperit Sant.
L'Esperit Sant no pot vindre
i tres núvols veu vindre.
Uno de foc.
Uno de pedra.
Uno que rellampega.
Santa Bàrbera bendita
lliura'ns del llamp i la centella".

I després d'un matí i un migdia tan ample, amb els sons dolçaines del Mal Passet i tantes converses i troballes com hem fet, i amb la presentació a un bon amic de la festa i la gent, que acaben enamorant-lo com a mi m'enamoren cada vegada que me'ls trobe. Anem tornant cap a casa.

Es pot dir que torne feliç. Molt feliç i pagat de la Corriola...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí