
dimarts, 7 de desembre del 2010
Entren les soques a Canals...
Anit, assistírem de nou al gran espectacle que és l'entrada de les soques per a la foguera de sant Antoni a Canals. Tot un goig de festa, si és que superes el trauma de no poder aparcar més que lluny lluny d'on tot succeeix....
El fet de contemplar tanta cavalleria engalanada com a dia de festa major, i l'emoció de la gent amb els primers vítols i l'entrada de les tantes branques agranant i fent net el carrer és cosa ben aconsellable, per agradosa, lluïda i arrelada. L'obsequi de quemenjar per part dels festers, també és cosa de dir, així com el castell de focs que s'hi disparà.
Au, i des d'ara, a fer-la ben alta la foguera millor del món, a veure si tenim la sort de poder anar a vore-la cremar quan s'aprope el dia gran. Ahir, bé que semblava això mateix, un dia gran. Ho és tot començament...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cançó per a fer ametles
"Ametleret abundós, de vorera de camí,
tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".
Cançó tradicional mallorquina.
Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no ens fuig
ací ens tens tirant de mantes.
Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mampendrem els canyots
a les branques farem guerra.
De tot el rastre que es veu,
tu diràs si no em mou brega,
cap dels ametlers no és meu
ni en menjarem de la plega.
De les del camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que et deixa als ronyons
que aquesta de la batuda.
Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.
Ametletes que danseu
plovent pel passó de vara,
un traguet de vi embocat
permetreu que enganye ara.
No sé si sereu bescuït,
carquinyols o mantecades,
o potser torró de neu,
peladilles ensucrades...
Si el rumbós del senyoret
ens convida en fer cap vetla,
ben cert que m'embafaré
amb algun rotllet d'ametla.
Sergi Gómez i Soler
del poemari "Ametla, farina i oli".
Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Obra de Vicent Ramon Pascual Giner
Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada