dimecres, 27 d’octubre de 2010

La Nit de les Fogueretes d'Agullent, Festa d'interés...



Quan a un poble que t'estimes resulta que li concedeixen algun títol de grau per cosa d'una de les seues celebracions senyeres, que també t'estimes, només queda que felicitar el poble i felicitar-nos tots aquells que hi acudim i conservem eixa estima. I com no, també els qui l'organitzen directament.

Això mateix cal fer ara amb Agullent i la seua i nostra "Nit de les Fogueretes", el vot històric de la població d'agrair anualment cada tres de setembre la intervenció de sant Vicent Ferrer en el guariment de la famosa pesta de 1600. Acaba de ser declarada "Festa d'interés local" de la Comunitat Valenciana. Moltes felicitats però els mereixements caldria que foren majors, per la meravella que és i resulta, pel seu amplíssim interés etnològic i per la quantitat de valldalbaidines i valldalbaidins que fa pujar a cantar els goigs o prendre oli de la llàntia allà a l'ermita. S'ha quedat curt el nomenament, però aquestes coses es fan poc a poc i ja arribarà el moment de reconéixer millor el tant de treball que s'ha fet pels anys amb les publicacions mogudes per eixe tàndem magnífic que han constituït Emili Casanova i Ramon Haro, amb les celebracions centenarials i tot allò que ha servit per publicitar la commemoració i fer que els agullentins la tinguen com a orgull íntim i públic.

Però també seria mala cosa que els agullentins s'adormiren en els llorers, com també ho seria que nosaltres veiérem alguna cosa que no quadra i no diguérem la nostra -no seria honrat- només pel fet tristíssim del "quedar bé". I malgrat que ara toque felicitar, també cal advertir que després de les prohibicions dels esportins que la feien tan característica, i és cosa ben sabuda aquesta, la festa no ha sabut/pogut adaptar-los i ha perdut sense ells una part bàsica de la seua personalitat. I el fet que, com enguany, haja oblidat també les partitures musicals que se li han dedicat i amb elles part de la solemnitat inicial no sembla constituir un bon camí a seguir. Cal repensar bé les maneres sent respectuosos amb la tradició (i també amb el medi) tot comptant amb les possibilitats actuals d'adaptació, perquè és eixe respecte el que potser farà arribar més reconeixements en el futur per a una festa -i la gent que la fa- que s'ho mereix de totes totes. Ja ho hem dit en alguna que altra ocasió, que és un moment únic que caldria que tot valldalbaidí que estima la seua terra coneguera... Felicitats doncs a tota la Vall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí