dilluns, 25 d’octubre de 2010

El principi del món... Hui al migdia?


Tinc els alumnes escarotats perquè no sé quin professor els va parlar de les profecies darreres de moda que avisen de la fi del món ja mateix... No pare de dir-los que no, que el món no va a acabar-se. I no veieu com respiren alguns, els més supersciosos, en assegurar-los que no, que el 2012 no rebentarem... de moment!

I va, i hui em trobe amb una dada una mica curiosa que els explicaré... No del final sinó del principi del món. Que hi ha gent que es pren tan seriosament la literatura, especialment la religiosa, que t'arriben a sorpendre i tot... Diuen que James Ussher (1581-1656), un arquebisbe irlandés, va començar a comptar per generacions i tal, i arribà a la conclusió que hui, a les dotze del migdia, Déu va crear el món.

La pàgina que l'explica a la Viquipèdia, es posa seriosa i diu que no, que tal autor escriví una cronologia, "Els Annals de l'Antic Testament" el 1650, i tot basant-se en la Bíblia va deduir dates "exactes". Així, la creació del món tingué lloc no hui, sinó el 22 d'octubre de 4004 a.C., en fer-se fosc. Del paradís, Adam i Eva foren expulsats el dilluns 10 de novembre de 4004 a.C. (sí que duraren poc, els pobres, al paradís. Sí que aguantà poc Eva en ser temptada...). Ah, i el Diluvi Universal acabà el dimecres 5 de maig del 2348 a.C.
Ves per on, un abril plujós...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí