Un dia a l'any almenys, la ciutat d'Albaida vol convertir-se en la capital de la Vall amb què comparteix el nom.
La cosa no tindria més importància que la tòpica simbòlica si no fos que aquest és un paper al que ha renunciat fa massa temps Ontinyent i de tantes maneres distintes. La pobra Albaida, aixafada com està per la voluntat política dels seus habitants, almenys de manera festiva sí que pren el testimoni merut i s'erigeix de nou en mereixedora de tal capitalitat en incloure-la dins el seu catàleg fester. Que com ho fa? Molt senzill, convocant una munió de xiquets per tal que duguen pels seus carrers aquesta nit, en l'Arbolà, els trenta-quatre fanals que representen cadescun un dels pobles valldalbaidins, més un de més gran, esclar, que llueix l'escut de la Vila Marquesal. I au. Endavant les atxes! És així que desfilen, pels carrers d'Albaida, els noms de tots els nostres pobles i poblets, des dels més propers als allunyats, els grans i els menuts, fent tots llum en la nit... És el que caldria que fórem, a un nivell que ultrapasse allò simbòlic, llum compartida i amena i germana. Llum i mai no fum...
Bones festes doncs, Albaida, i com sempre, que visqueu ben feliços la festa de la Mare de Déu del Remei!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada