dilluns, 4 d’octubre del 2010

Fanals albaidins...


Un dia a l'any almenys, la ciutat d'Albaida vol convertir-se en la capital de la Vall amb què comparteix el nom.
La cosa no tindria més importància que la tòpica simbòlica si no fos que aquest és un paper al que ha renunciat fa massa temps Ontinyent i de tantes maneres distintes. La pobra Albaida, aixafada com està per la voluntat política dels seus habitants, almenys de manera festiva sí que pren el testimoni merut i s'erigeix de nou en mereixedora de tal capitalitat en incloure-la dins el seu catàleg fester. Que com ho fa? Molt senzill, convocant una munió de xiquets per tal que duguen pels seus carrers aquesta nit, en l'Arbolà, els trenta-quatre fanals que representen cadescun un dels pobles valldalbaidins, més un de més gran, esclar, que llueix l'escut de la Vila Marquesal. I au. Endavant les atxes! És així que desfilen, pels carrers d'Albaida, els noms de tots els nostres pobles i poblets, des dels més propers als allunyats, els grans i els menuts, fent tots llum en la nit... És el que caldria que fórem, a un nivell que ultrapasse allò simbòlic, llum compartida i amena i germana. Llum i mai no fum...

Bones festes doncs, Albaida, i com sempre, que visqueu ben feliços la festa de la Mare de Déu del Remei!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí