dissabte, 2 d’octubre de 2010

Anem a la presentació de la 664 Fira de Tots Sants


Per completar una delitosa vesprada, res millor que desplaçar-se a la sempre agraïda Cocentaina, i més si, com des de fa quatre anys, l'Ajuntament fa la presentació del que serà la propera Fira de Tots Sants. Contemplar el nou cartell i saber de primera mà quines seran les activitats i les novetats de la Fira de Fires, sempre és un esquer inevitable per aquells que tenim aquest certàmen com el millor dels possibles i el poble tan alt i gran només ja per celebrar-lo.

I res, allí que ens plantem i ens rep vora el Teular la colla Mal Passet fent sonar ben sonades peces del nostre repertori tradicional que prompte van ser reemplaçades per una música hollywoodiana que es volia de misteri... És que, tot rememorant aquell espectacle fantàstic de l'edició anterior en què una ballarina es despenjava i dansava del Campanar del Raval estant, ahir gojàrem d'una altra que ho feu des d'una de les façanes del centre cultural. La llum vermella i el reflex de la dansa als vitralls immensos i a la quieta aigua del bassal li donaven un inequívoc encant al moment. El què no esperàvem, i ens va agradar molt, és que s'aprofitara el vitrall de l'entrada per presentar el nou cartell que anunciarà la nostra Festa Major de la Mariola. Ens va agradar moltíssim i vam aplaudir de valent l'obra del murcià Rubén Lucas. Desseguida, com que som uns fanàtics dels cartells vàrem trobar simil·lituds..



Que si s'assembla a un dels de la Festa del Renaixement de Tortosa, que si al d'Eurovisió de Belgrad... Però aquest els supera a tots i ja el tenim com a propi i estimat! Mireu sinó que a l'entrada hi havia un bon grapat de cartells a dispossició del públic i ja ens veieu nosaltres un per a casa, un pel treball, un per l'amic tal, l'altre per....  Que si ens recordava els llaços dels paquets de regal, que ja veuràs que tarden els alcoians en dir que la roda del logo, tota blanca, sembla...

I res, en passar dins i escoltar les paraules assenyades del Regidor de Fira, que havent eleccions a l'any que ve va esbossar un adéu elegant, per si de cas, disfrutàrem cosa bona amb el concert del Mal Passet. Varen repetir l'espectacle que l'any passat protagonitzaren en la Fira, al Palau Comtal, i que tant de goig ens procurà. A la meitat aproximadament, es projectà un vídeo anunciador dels actes d'enguany... Jo ja m'he apuntat que no em perdré el Joc de la Sortija, com l'any passat, i la novíssima Fira del Llibre, que trobe una idea genial de bona veritat i que em facilitarà sobremanera el meu costum únic i feliç de l'anar firant a totes les persones que estime...




I quanta raó el senyor alcalde... sempre buscant diferenciar, assentar, avençar, proposar, reformar, afegir, oferir... i ara, amb la crisi enorme que patim, mantenir també...

Doncs no passa res. Ja maldem perquè s'aprope Tots Sants i puguem disfrutar de la que segur que serà la nostra millor Fira...



2 comentaris:

  1. Wauu... que wapo!!
    Un encert gros el d'aquest murcià! T'el piye fins que isca amb major resolució.
    Hee.. i GRÀCIES per ser tan ràpid a donar-ho a conéixer!

    ResponElimina
  2. pilla, pilla... I si el tens a una ressolució més adequada, passa-me'l, per favor.
    A mi em va agradar moltíssim, i la presentació va ser tot un encert...

    ResponElimina

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí