dimecres, 22 de setembre de 2010

Figues tardorals... codonys temprans!



Fa no res, m'enviaven de Ca les Senyoretes d'Otos un deliciós menú d'aquells que solen fer, però aquesta vegada tot anava lligat per un mateix producte tradicional: les figues. No vaig gossar passar-lo a un amic que és total i completament al·lèrgic a tal fruita i tal arbre, l'havérem feta bona si tal cas s'hagués passat pel nostre cap...

I ho recordava ara en llegir una nova notícia d'aquelles que junten el clero i la cosa de la que més en saben sense poder-la tastar... M'ha vingut de rampaina una cançoneta que parla d'això mateix, de figues, i uneix com és tradició aquesta fruita al conreu dels monestirs i convents femenins. Part bova potser del nostre barroer sentit de l'humor sexual... Jo mateix li pregunte a l'amic de tant en tant, per fer-li la guitza, si eixa al·lèrgia s'allargassa a tot tipus de figues, i em fa una mirada d'odi...

Bo, la cançonella aquella que estava escoltant, dita per la gent de Carraixet precissament. Eixos irreverents...

"Les monges de santa Clara
tenen figueres en l'hort,
fan unes figues molt grosses
i més dolces que l'arrop.
I el llaurador que les cuida
va dient per tot arreu:
- Figues com les de les monges
per ací no en trobareu.
Eixes figues quan les cullen
no les mengen els senyors,
que les figues de les monges
se les mengen els rectors".

I ara que comencem la tardor, i per això de les figues tardorals... Fixeu-vos com és de classista i masclista la nostra societat tradicional que hi ha tantes cançons que es fiquen amb el sexe i les dones d'aquella manera mesella i pressumptament divertida, siguen monges o no, i com de poques hi ha referent a homes. Ara bé, quan les trobes, les dels homes, t'espantes...

La gent d'Urbàlia Rurana encara canta aquella cançó gatovina...

"El rector té una cabreta
que ha parit un gran xotet
i les xiques de costura
van a munyir-li la llet.

El rector diu que es condemnen
i que al cel no aniran
les xiquetes de costura
que a munyir-li-la no van."

Ara, com que les modes canvien, els acudits de rectors potser aniran per l'altra vorera, perquè cada dia les sents contar de més grosses de gent que no pot, però que es plau de tastar codonyets...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí