Vespra del Corpus

És la Vespra del Corpus, i en no res, me'n vaig a veure ballar els meus Gegants meruts i Cabets orelluts... No hi ha espectacle més tendre ni més gran... I com sempre, he volgut penjar en algun dels meus racons alguna de les meravelloses músiques valencianes que es relacionen amb la gran florida cultural que és el Corpus. Per un moment he pensat en reprendre l'obra fabulosa del mestre Giner "Es chopà hasta la Moma", que m'encisa... Però de sobte m'ha vingut una nova pensada. Veges si no interpretarà la cosa algú dels qui ens llig amb mala fe i s'atrevirà a dir que, atenent la composició musical aquesta i remesclant-la indegudament amb l'actualitat present, que Sergi Carrasca està a favor de la interpretació de la Marcha Real com a honor al Santíssim Sagrament. Fuig, fuig... Mai no hem estat partidaris de mesclar allò militar amb el fet social ni el religiós, i molt menys pel que fa a les festes. I si aquesta del Corpus pateix ara tants problemes morals pels carpetovetònics de sempre és, justament, perquè havia estat i està estremadament polititzada per ells.

Que el govern espànyic haja prohibit els honors militars i haja deixat la participació en processons del Santíssim a l'antull dels soldats que ho vulguen, com a fet tradicional però sense retuda simbòlica d'honors arriba tard, molt tard. Quant temps fa de la darrera Transició Borbònica? I encara estàvem així? Quan la cosa aquella de la Constitució i tal és quan calia haver deixat ben clara la laicitat de les institucions públiques. Ara, amb el retorn social a les idees de desigualtat que estem vivint, resulta molt molest que, en aplicació de les lleis que ens fan a tots iguals, part de la nostra societat empre la mantellina i les pintes, i les sotanes també, per defendre unes idees absolutistes a través d'uns plantejaments esperpèntics. Bisbes soltant bajanades (ja sabem que el Corpus no és cap himne, senyor arquebisbe de Toledo), i senyores enfurismades amb tacó alt i de negre perquè els soldadets... És tot tan fals... Demà a València, desfilaran els soldats en piquet junt el Santíssim, no entenc jo la diferència entre retre honors i protegir la custòdia, però bo, la tradició diuen que és -i és cert-. El problema ve de la pròpia i malalta societat. No sé jo si demà li llençaran més flors al Santíssim o als polítics corruptes que li aniran al darrere, saludant tothom amb grans riures, a mena de presidència.

Algú creu que hi ha separació de poders en la festa?

Doncs bé, vaig a buscar si hi ha cap versió informàtica disponible de la "Dansa dels Nanos de València en la Vespra del Corpus", d'Al Tall, i vos la penge, que m'encisa i no du darrere cua de dimoni...