Monument als músics de Cocentaina

Ja ho he dit tantes voltes que em fa mal de tornar-ho a oir, per la raó i per tot allò que du al darrere. Si una cosa té dolenta Cocentaina és que quan fa alguna cosa bona, s'ho calla, no ho diu, s'ho guarda per a sí com si no volguera compartir-ho amb ningú, per si ve gent de fora... Aquestes darreres premises del compartir i de la gent de fora són totalment falses, però semblen veritables. Concerts magnífics, peces teatrals esplèndides, unes festes extraordinàries i incomparables que, en no rebre el suport de la publicitat -fora de l'ona de Ràdio Cocentaina i poca cosa més- passen desapercebuts entre un veïnat que acabaria per omplir, de ben segur, les cadires buides...!

A aquest fet es suma el poc interés que la cultura feta a Cocentaina sembla despertar en els mitjans de comunicació veïns. Encara estem esperant que aparega a l'Información la inauguració del monument als músics socarrats. Tranquils que les disputes polítiques (pel què interessen a la política alacantina) apareixeran reflectides més o menys fidelment, però la cultura? I en alguns casos, la cosa arriba a ser sagnant. El tractament que entitats com "Ara Multimèdia" donen a la Vila Comtal no tenen altre nom que un nom molt negatiu. Esperant estem encara que traguen, encara que siga en molt menut, la festa darrera de la Mare de Déu del Miracle. I esperant ens quedarem... Després diran que...

Bo. Com que no vaig poder baixar i tampoc no tenia càmera de fotos, no podia posar-vos cap imatge del nou monument inaugurat amb motiu del centenari de Gustavo Pascual Falcó i en homenatge a ell i a tots i tants músics com Cocentaina té, ha tingut i tindrà.

L'obra, ben atrevida com podeu veure, es troba situada a l'Avinguda del País Valencià, a la rodona de l'Altet, i va ser estrenada el passat divendres vint-i-un de maig. Al seu voltant es van reunir els veïns, representants del món musical, els inefables polítics i els homenatjats, les bandes, els dolçainers i els rondallistes i coralistes: la Unió Musical Contestana, la Societat Ateneu Musical, el Grup de Dolçainers i Tabals Malpasset, el Cor de Cambra Discantus, l’Orfeó Contesta Just Sansalvador, l’Orquestra de Pols i Plectre La Paloma... També hi estigueren els fills de Gustavo Pascual Falcó, que enguany han estat presents en tots i tants homenatges com ha rebut son pare, per cert tots ells ben emotius, que podem contar-ho ben contat, perquè hem tingut la sort d'assistir a un bon grapat d'ells...

I com s'inaugura un monument d'aquests? Només hi ha una manera, amb la interpretació de "Paquito el Chocolatero", en aquesta ocasió sota la direcció d'Antonio Ferrándiz.

I ara l'escultura. Una obra en bronze del madrileny Luis Ardevínez que simbolitza un personatge que dirigeix, toca la trompeta, la flauta, el clarinet, el tambor el tabal i el saxofon. A nosaltres ens ha agradat molt. I vosaltres, què en penseu?