dimarts, 1 de juny de 2010

Monument als músics de Cocentaina

Ja ho he dit tantes voltes que em fa mal de tornar-ho a oir, per la raó i per tot allò que du al darrere. Si una cosa té dolenta Cocentaina és que quan fa alguna cosa bona, s'ho calla, no ho diu, s'ho guarda per a sí com si no volguera compartir-ho amb ningú, per si ve gent de fora... Aquestes darreres premises del compartir i de la gent de fora són totalment falses, però semblen veritables. Concerts magnífics, peces teatrals esplèndides, unes festes extraordinàries i incomparables que, en no rebre el suport de la publicitat -fora de l'ona de Ràdio Cocentaina i poca cosa més- passen desapercebuts entre un veïnat que acabaria per omplir, de ben segur, les cadires buides...!

A aquest fet es suma el poc interés que la cultura feta a Cocentaina sembla despertar en els mitjans de comunicació veïns. Encara estem esperant que aparega a l'Información la inauguració del monument als músics socarrats. Tranquils que les disputes polítiques (pel què interessen a la política alacantina) apareixeran reflectides més o menys fidelment, però la cultura? I en alguns casos, la cosa arriba a ser sagnant. El tractament que entitats com "Ara Multimèdia" donen a la Vila Comtal no tenen altre nom que un nom molt negatiu. Esperant estem encara que traguen, encara que siga en molt menut, la festa darrera de la Mare de Déu del Miracle. I esperant ens quedarem... Després diran que...

Bo. Com que no vaig poder baixar i tampoc no tenia càmera de fotos, no podia posar-vos cap imatge del nou monument inaugurat amb motiu del centenari de Gustavo Pascual Falcó i en homenatge a ell i a tots i tants músics com Cocentaina té, ha tingut i tindrà.

L'obra, ben atrevida com podeu veure, es troba situada a l'Avinguda del País Valencià, a la rodona de l'Altet, i va ser estrenada el passat divendres vint-i-un de maig. Al seu voltant es van reunir els veïns, representants del món musical, els inefables polítics i els homenatjats, les bandes, els dolçainers i els rondallistes i coralistes: la Unió Musical Contestana, la Societat Ateneu Musical, el Grup de Dolçainers i Tabals Malpasset, el Cor de Cambra Discantus, l’Orfeó Contesta Just Sansalvador, l’Orquestra de Pols i Plectre La Paloma... També hi estigueren els fills de Gustavo Pascual Falcó, que enguany han estat presents en tots i tants homenatges com ha rebut son pare, per cert tots ells ben emotius, que podem contar-ho ben contat, perquè hem tingut la sort d'assistir a un bon grapat d'ells...

I com s'inaugura un monument d'aquests? Només hi ha una manera, amb la interpretació de "Paquito el Chocolatero", en aquesta ocasió sota la direcció d'Antonio Ferrándiz.

I ara l'escultura. Una obra en bronze del madrileny Luis Ardevínez que simbolitza un personatge que dirigeix, toca la trompeta, la flauta, el clarinet, el tambor el tabal i el saxofon. A nosaltres ens ha agradat molt. I vosaltres, què en penseu? 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí