dimecres, 2 de juny de 2010

Aquells quatre cartells del Corpus d'Ontinyent...


Si ens encantem, arriba el Corpus i encara no hem escrit res sobre ell...

Ja fa uns quants anys, ara quan ho revises veus que no en fa tants però que les voltes que fa donar la vida te'ls retornen des d'una llunyania pregona, ens va tocar fer, des de l'Associació de Gegants i Cabets en què militàvem, uns cartells anunciadors de la festa del Corpus d'Ontinyent, potser la més antiga de les que es celebren en la nostra Vila Reial i, llavors, en ebullició i ganes de ser donada a conéixer. I ja veus, quatre cartells que acabàrem fent, ves per on, el senyor Juanjo Alcaide i un servidor. Els resultats? Nosaltres en quedàrem ben contents. En el primer commemoràvem el segon centenari de la Campana del Santíssim del Campanar de la Vila, quina feinassa el posar tots els noms de tots els participants, els actes i les històries del Corpus, tantes com són...;


en el segon ens tornàrem boigs escannejant la tela blava del vestit de Vespra d'un dels Cabets, en el tercer commemoràvem el centenari d'Ontinyent com a ciutat (i fou l'únic lloc on el logotip va lluir, quina commemoració més descafeïnada fou... ). Almenys, la custòdia tan rica que atresorava Ontinyent abans que desapareguera en la darrera guerra que hem patit, va eixir ben lluïda, junt a l'Auela...




 i l'últim, nosaltres que volíem provocar interés, i molta gent el que es va endur és un ensurt en voler mirar més enllà de les closques-orelles dels Cabets... D'aquell darrer cartell encara recordem les paraules autodefinitòries d'un "periodista" polític d'Ontinyent... Com sempre en aquests casos, intoxicacions interessades: Que si el Corpus i els Moros i Cristians només tenien relació en la nostra ment malalta, tants escrits i conferències com hem fet per ben demostrar aqueixa relació innegable només que conegues un poc de la nostra història costumarial, un poquet només... I què pintaven espases morocristianes en aquell cartell? "Maliccia" sols. Encara estem rient-nos... Si són les del Gegant Rei Cristià i del Rei Moro...!




Ara, dos amics han coincidit en la pensada. No saps on trobar-los eixos cartells. Ni en internet estan... Què tal si els enganxes de nou, més que siga per treure'ls la pols?
Doncs bé, ací els teniu...

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí