Si ens encantem, arriba el Corpus i encara no hem escrit res sobre ell...
Ja fa uns quants anys, ara quan ho revises veus que no en fa tants però que les voltes que fa donar la vida te'ls retornen des d'una llunyania pregona, ens va tocar fer, des de l'Associació de Gegants i Cabets en què militàvem, uns cartells anunciadors de la festa del Corpus d'Ontinyent, potser la més antiga de les que es celebren en la nostra Vila Reial i, llavors, en ebullició i ganes de ser donada a conéixer. I ja veus, quatre cartells que acabàrem fent, ves per on, el senyor Juanjo Alcaide i un servidor. Els resultats? Nosaltres en quedàrem ben contents. En el primer commemoràvem el segon centenari de la Campana del Santíssim del Campanar de la Vila, quina feinassa el posar tots els noms de tots els participants, els actes i les històries del Corpus, tantes com són...;
Ja fa uns quants anys, ara quan ho revises veus que no en fa tants però que les voltes que fa donar la vida te'ls retornen des d'una llunyania pregona, ens va tocar fer, des de l'Associació de Gegants i Cabets en què militàvem, uns cartells anunciadors de la festa del Corpus d'Ontinyent, potser la més antiga de les que es celebren en la nostra Vila Reial i, llavors, en ebullició i ganes de ser donada a conéixer. I ja veus, quatre cartells que acabàrem fent, ves per on, el senyor Juanjo Alcaide i un servidor. Els resultats? Nosaltres en quedàrem ben contents. En el primer commemoràvem el segon centenari de la Campana del Santíssim del Campanar de la Vila, quina feinassa el posar tots els noms de tots els participants, els actes i les històries del Corpus, tantes com són...;
en el segon ens tornàrem boigs escannejant la tela blava del vestit de Vespra d'un dels Cabets, en el tercer commemoràvem el centenari d'Ontinyent com a ciutat (i fou l'únic lloc on el logotip va lluir, quina commemoració més descafeïnada fou... ). Almenys, la custòdia tan rica que atresorava Ontinyent abans que desapareguera en la darrera guerra que hem patit, va eixir ben lluïda, junt a l'Auela...
i l'últim, nosaltres que volíem provocar interés, i molta gent el que es va endur és un ensurt en voler mirar més enllà de les closques-orelles dels Cabets... D'aquell darrer cartell encara recordem les paraules autodefinitòries d'un "periodista" polític d'Ontinyent... Com sempre en aquests casos, intoxicacions interessades: Que si el Corpus i els Moros i Cristians només tenien relació en la nostra ment malalta, tants escrits i conferències com hem fet per ben demostrar aqueixa relació innegable només que conegues un poc de la nostra història costumarial, un poquet només... I què pintaven espases morocristianes en aquell cartell? "Maliccia" sols. Encara estem rient-nos... Si són les del Gegant Rei Cristià i del Rei Moro...!
Ara, dos amics han coincidit en la pensada. No saps on trobar-los eixos cartells. Ni en internet estan... Què tal si els enganxes de nou, més que siga per treure'ls la pols?
Doncs bé, ací els teniu...
