dilluns, 31 de maig del 2010

Reorganització a la diòcesi catòlica valentina


No és cosa de voler començar amb retrets, però tractant-se de l'esperada reorganització de la diòcesi cristiana catòlica de València, no es pot fer d'una altra manera, sempre que l'enllacem, això sí, amb la lloança esperada.

L'anterior Arquebisbe i actual Cardenal es distingí per fer caixa, obviar els fidels i assentar la seua megalomania. Aquest actual Arquebisbe, ans al contrari, en un any, ja ha fet més que el seu antecessor per assegurar el futur de la seua cadira catedralícia tot i volent fer primer el canvi imprescindible de formes i, una vegada ha conegut el corral, ara procedint a la reorganització necessària de la casa.

Els globus sonda tragicòmics que en aquest sentit llençava el Cardenal resultaven això mateix, patètics, per voler endreçar les coses no per la teulada, que és per on comença la rehabilitació de les cases, sinó volent partir l'escala en dos... Ara, sembla que el seny ha tornat a Palau, i l'Arquebisbe Osoro s'ha pres la cosa amb interés. I tant interés, que la proposta, que podeu llegir detallada en aquesta informació del Liante, s'ho val. Una reestructuració basada en el creixement de les Vicaries episcopals i, sobretot, en la reducció a la meitat dels arxiprestats. Tot  per tal d'agilitzar la comunicació interna. Un canvi d'estructures que fins i tot pot venir d'allò més bé en aquest temps de crisi total. I també, després, un intent de tornar la gent a les parròquies...

Veurem com s'ho fan. La Vall d'Albaida, com no podia ser d'altra manera, pivotarà junt a la Costera, el Comtat i l'Alcoià. Sona com a nou Vicari d'una nova vicaria l'actual rector de l'Assumpció d'Ontinyent, molt de la corda de l'anterior Arquebisbe (i de l'anterior de l'anterior fins arribar, així, potser, al segle XIV). Serà cosa d'estar atents a la possible unió arxiprestal entre Ontinyent i Albaida, per més que hi ha qui aposta per mantenir-les separades i engrandir Ontinyent amb Bocairent i Fontanars...

Curiosa la generació d'espectatives la mateixa setmana del Corpus... Serà qüestió que no bade l'Arquebisbe, i que agafe fort la granera. Li cal agranar molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí