dilluns, 31 de maig del 2010

La Cava Gran... enxarxada!


Ens informa hui, com és la seua funció nominal, el diari Información, que la icona més coneguda de les tantes que s'hi troben a la Serra de Mariola, la Cava Gran o dels Arcs, va a ser restaurada. La Diputació d'Alacant la va adquirir fa poc temps per alegria de tots els qui encisats estem per la Mare Mariola i ara, sembla que "incia els preparatius" de la restauració.

La cosa de la neteja i apuntalament va quedar clara des d'un principi. Es deixarà la Cava com està, sense provar a reposar cap coberta, atés que la força identificativa de la seua imatge actual és d'allò més compartida i significativa. El que es farà serà assentar els seus valors. Evitar el pas dels vehicles per la seua immediatesa ja s'ha fet, que tremolava la pobra... Ara toca assentar els carreus, netejar l'interior, reforçar la cova i, sobretot, retirar l'heura, que si bé està fent-la un sentllatzer, també està encarregant-se que cada dia encara puga saludar el cel, incongruències de la vida...

El problema és que el primer que s'ha fet, per assegurar-ne la seguretat dels visitants en diuen, és enxarxar-la, evitar que ningú no es puga apropar massa. Potser això és bo. O potser dolent, perquè si comencem amb apuntalaments d'aquesta minsa magnitud, amb aquests "inicis dels preparatius"  potser se'ns passe el temps i amb heura o sense, encara ens toque assistir a la resurrecció de la pedra en caure al fons i sobre el teix...

Que no siga per a tant i que s'afanyen!

Foto de Paqui Ruiz emprada de l'Información de hui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí