divendres, 21 de maig del 2010
Pren retruc... i comença a buscar sobre el Tio Caliu!
Aquesta parèmia me l'ha ensenyada José Alventosa, d'Aiacor (la Costera)
"Tot pot ser, digué Caliu, menos que una rata faja niu dalt del rabo d'un gat viu".
Serà cosa de posar-se a buscar qui era aquell famós Tio Caliu... recordeu les cançonelles aquelles que el nomenen?:
"Ja plora, ja riu, el Tio Caliu!".
Al meu poble la usem per cantar-la espaiet a algú a qui el plorar li dura poquet. També tenim aquella que fa "Pardalet d'estiu, que adés ploraves i ara rius!".
L'altra és més llarga i formal...
"Es diu que el Tio Caliu és un gandul que no treballa.
Que ensenya a les xiquetes a tocar en la rondalla.
Diners, diners, i a aprofitar-les totes.
Diners, diners, com fan els botiguers".
Aquesta cançó la canta Al Tall en el que, per a nosaltres, és el seu millor disc: "Som de la Pelitrúmpeli". Com a música li posen una de les passades dolçaineres del famós "Passacarrers d'acompanyament d'autoritats" de Bocairent. I fixeu-vos que en la darrera estrofa, enlloc de "botiguers" diuen ben clar "botiflers"...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cançó per a fer ametles
"Ametleret abundós, de vorera de camí,
tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".
Cançó tradicional mallorquina.
Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no ens fuig
ací ens tens tirant de mantes.
Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mampendrem els canyots
a les branques farem guerra.
De tot el rastre que es veu,
tu diràs si no em mou brega,
cap dels ametlers no és meu
ni en menjarem de la plega.
De les del camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que et deixa als ronyons
que aquesta de la batuda.
Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.
Ametletes que danseu
plovent pel passó de vara,
un traguet de vi embocat
permetreu que enganye ara.
No sé si sereu bescuït,
carquinyols o mantecades,
o potser torró de neu,
peladilles ensucrades...
Si el rumbós del senyoret
ens convida en fer cap vetla,
ben cert que m'embafaré
amb algun rotllet d'ametla.
Sergi Gómez i Soler
del poemari "Ametla, farina i oli".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada