Santa Llúcia, la portadora de la llum, concita les darreres festes que vivim abans de la imminent arribada del Nadal. Les meues preferides, sense dubte, són les d'Ibi, que enguany no he pogut viure per qüestions de salut. Però com a tradició, preferisc aquella de Penàguila que diuen que s'usava per les dones estèrils. Segons em contaren fa molts anys, si una dona pren el sol tota nua a l'hora del migdia i en mig de l'arc de pedra altíssim que hi ha a aquell bellíssim poble, aquesta queda prenys, que dirien els clàssics... No sabem si això era influència màgica o afluència d'algú que no tocava per allí d'espectador, però ens asseguraven que la cosa funcionava.
Siga com vulga. Que tota la llum que hàgeu donat enguany als amics i estimats, vos siga tornada amb creixences...
No, si al final, enguany em quedaré sense torró a la pedra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada