dilluns, 6 de desembre del 2010

Culpables... per no fer res!




Això de la festa, fer festa i tota la pesca, moltes vegades resulta molt complicat. I viure-la sense voler-ho...
La festa -no podem negar-ho - és molesta, especialment per aquell "públic" potencial, el veïnat, que no hi participa directament. I quan s'allargassa, la festa, la vespra, els mig-anys, les tantes ocasions que hi ha per trobar-se i "organitzar" es poden arribar a convertir en insuportables. Què vaig a dir-vos a aquells que "patiu" les falles o les fogueres...

Per això és més interessant encara el que ha passat ara a Albaida.
El seu ajuntament, que ja s'ha posat en la picota tantes vegades que ara, una més, ja no li ve de nou, ha estat condemnat per fer el que fan tants i tants ajuntaments. Que hi ha queixes del veïnat perquè una comparsa, filà, casal... no respecta horaris i emprenya el veïnat..., doncs res, a donar llargues, a aplaçar sancions, que poden ser molts vots, tu... I què han fet els veïns, denunciar l'Ajuntament i guanyar la partida. Ja veieu que el silenci administratiu pot arribar a ser tingut com a delicte... Així que prepareu-vos, barbes del veí, al remull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada



Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí