He buscat, per il·lustrar hui el post que volia dedicar al dia de Tots els Sants, un d'aquells gravats antics en que s'imprimien calaveres solemnes amb frases d'aquelles llatines esglaiadores del tot i que ens recordaven que, total, la vida eren quatre dies i anàvem a acabar tots calbs abans que no passaren cent anys. Algunes d'aquelles estampes es posaven enganxades a les portes del meu poble, a la banda de dins de la casa, per tal que no passaren endavant ni hui ni demà, que és quan solen passar endavant , les ànimes dels familiars difunts que tornaven a provar de gitar-se ens els nostres llits.
El que he trobat, però, és un curiós efecte òpitic. Si mireu bé, l'escena vital d'amor, sospita i lament conforma més que no una escena moralista. Si vos alceu i feu dues passes davant l'ordinador, trobareu la mort...
Moltes felicitats a tots, que hui és el vostre sant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada