Sant Roc, sant Roc,
noble príncep,
Testaferro de la glòria,
sanador de la memòria,
peu madur de pelegrí.
Madureu les nostres potes
i acurteu-nos el camí.
De Montpeller éreu l’amo,
més amunt de l’any del batre,
i a Europa no hi hagué quatre,
de més ric ni més sabut.
Puix que la nostra butxaca,
s’estira i no toca fondo,
mostreu-nos el “cante jondo”
i acurteu-nos el camí.
Camí féreu, trista vida,
xino xano, can baixet,
i els apestats netejàreu
per l’endret i pel revés
Puix que la nostra misèria
s’apega més que la gola,
i aquell qui no corre, vola,
i qui mulla no trau tros.
Mireu-nos l’Autonomia,
que a l’aire la portem tots,
cobriu les nostres vergonyes
i abastiu-nos de pudor,
del pudor de la decència,
perquè olor ja en solta prou.
Tapeu-nos l’Autonomia
i destapeu els traïdors.
El gos sempre acompanyàveu,
que era gos d’olfacte fi
i el rastre de botifarres
mai vos faltà en el camí
De Perpinyà a Badalona
a Reus i a Benicarló,
de Benicarló a València
on agarràreu l’avió.
Visitàreu ses tres illes
Mallorca, Eivissa i Maó,
d’allà pujàreu al barco,
féreu cap a Benidorm.
Puix en tota vida vostra
no véreu terres millors,
i el vostre gos fidelíssim
més deprengué les olors,
Cureu-nos el mal de nassos
i destapeu els traïdors.
Sant Roc, sant Roc
noble príncep,
ara et demanem perdó
per passejar-te a estes hores
com si no en tingueres prou.
Per mostrar-te nostres culpes.
Per fer-te anar en avió.
Per parlar d’Autonomia.
Per saludar el teu gos.
Per juntar amb Badalona,
Eivissa i Benicarló.
Per encomanar-te els nassos,
i dubtar sobre els pudors.
Puix sou pare de clemència
i a València feu favor,
mantingueu les quatre barres
penjant del vostre bastó.
Feu lliure la nostra terra
i destapeu els traïdors.
Amén.
Lletra i música: Vicent Torrent.
Arranjaments: Miquel Gil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada