
dijous, 30 de desembre del 2010
Puff, el drac màgic que no ens podem treure del cap...
Puff era un drac màgic que vivia al fons del mar, però sol s'avorria molt i sortia a jugar, i jo me l'imaginava corrent amb els xiquets i les xiquetes de tot temps que l'estimaven per les plages i les cales de la Marina, i si m'arribava, era sempre amb la veu de l'amic Paco Muñoz...
Aquesta preciosa cançò protagonitzarà aquesta nit el programa "No me la puc treure del cap" de TV3, un fantàstic espai un tant irregular, on igual t'analitzen obres amb gran detall i gust com ara "L'Àguila negra" o "Jo vinc d'un silenci" o te les presenten de manera banal i buida, com el "Bon Dia" i "Corren" o "Per què he plorat" (quina pena...). Esperem que tracten Puff amb estima...
I per més versions que vagen traient i presentant, perdoneu, però ens quedem amb la veu de Paco, tan tendra...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cançó per a fer ametles
"Ametleret abundós, de vorera de camí,
tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".
Cançó tradicional mallorquina.
Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no ens fuig
ací ens tens tirant de mantes.
Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mampendrem els canyots
a les branques farem guerra.
De tot el rastre que es veu,
tu diràs si no em mou brega,
cap dels ametlers no és meu
ni en menjarem de la plega.
De les del camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que et deixa als ronyons
que aquesta de la batuda.
Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.
Ametletes que danseu
plovent pel passó de vara,
un traguet de vi embocat
permetreu que enganye ara.
No sé si sereu bescuït,
carquinyols o mantecades,
o potser torró de neu,
peladilles ensucrades...
Si el rumbós del senyoret
ens convida en fer cap vetla,
ben cert que m'embafaré
amb algun rotllet d'ametla.
Sergi Gómez i Soler
del poemari "Ametla, farina i oli".
Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Obra de Vicent Ramon Pascual Giner
Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada