dilluns, 6 de desembre de 2010

Ofrena de flors i pluja...


Rondine per casa.
Quan rondine per casa m'aïlle d'allò que tinc a l'exterior. Ni les persianes alce.
Parle amb algú pel méssenger.
Em diuen que plou, que plou molt.
Al·lucine.
La mare que vos ha parit a tots. Recollons.
Porta esta persona dient-me fa un mes que hui plouria.
I jo vinga a dir que no, que el dia dels Nicolauets no pot ploure.
És la Mare de Déu de Castelló de Rugat, la que no es banya MAI.
Per tant, no és possible que ploga.
Però sí.
Alce la persiana.
Plou molt.
I la Mare de Déu de Castelló de Rugat encara pot ser que no es banyara a la vesprada.
El que sí que és ben clar és que l'Ofrena a la Puríssima d'Ontinyent estarà passadíssima per aigua.
Aquesta persona porta dient-me un mes sencer que plouria.
I sa mare també ho deia.
I més gent encara m'ho ha dit.
Diuen que la Puríssima d'Ontinyent controla la seua festa a partir de l'oratge.
Quan ha passat alguna cosa greu al poble i/o relacionat amb la seua festivitat que no era del gust popular, ha plogut.
Plogué en les festes immediatament posteriors a l'assassinat del seu tresorer.
Plou quan hi ha algun canvi no massa desitjat pel poble.
Hui plou.
L'Ofrena, des que es va crear, sempre s'ha fet diumenge.
Enguany, es feia per primera vegada el dia de la Constitució tot aprofitant que és festa.
Es trenca així el pacte no escrit entre l'Ajuntament i els Purissimers per no ocupar un dia de festa política amb la festa a la Patrona.
Plou.

I ja està.
I jo flipe, quina maner "empírica" tenim a Ontinyent per comprovar si els canvis festius són bons.
Per a uns, les isobares, per a altres, la mateixa divinitat a través de la seua voluntat oratgiana.
No som res.
Però som únics, xe...

A vore si para de ploure i tenim la festa en pau i ens estalviem interpretacions estranyes....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí