
dilluns, 27 de desembre del 2010
Folls
I per acabar com toca l'any foll deu..., no sabem ni concebim altra manera, ens desplacem de bon matí a la vila d'Ibi per veure i viure al bell mig de la plaça la famosa enfarinada... Ja s'acaba la cosa, hem anat esgotant un any i esgotant projectes, vinga a fer vinga a fer, de vegades propassant les nostres pròpies forces. Sempre a l'espera que algú puguera o volguera accedir a aquelles històries que anàvem contant. Però com hui, la farina omple plaça i se n'anirà. Els Folls, l'Ajuntament dels Enfarinats i l'Oposició, aniran mesurant en benefici del contribuent, i recaptaran segons conveniència... Nosaltres, anirem tancant i refent paradetes. La primera que anem a tancar serà aquesta d'ací, ja us ho avisem, que no ens dóna el producte desitjat pel temps que ocupem parlant-li i pujant-la....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Cançó per a fer ametles
"Ametleret abundós, de vorera de camí,
tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".
Cançó tradicional mallorquina.
Abans que morís l'hivern
un tapís de flors ben blanques,
i ara que l'estiu no ens fuig
ací ens tens tirant de mantes.
Ara sota l'arbre estem
vestint amb teles la terra,
quan mampendrem els canyots
a les branques farem guerra.
De tot el rastre que es veu,
tu diràs si no em mou brega,
cap dels ametlers no és meu
ni en menjarem de la plega.
De les del camp i a resol,
no hi ha feina més fotuda
pel mal que et deixa als ronyons
que aquesta de la batuda.
Jo arreplegue, ves pelant
i traient totes les corfes
i així prompte trencarem
en quedar els arbres orfes.
Ametletes que danseu
plovent pel passó de vara,
un traguet de vi embocat
permetreu que enganye ara.
No sé si sereu bescuït,
carquinyols o mantecades,
o potser torró de neu,
peladilles ensucrades...
Si el rumbós del senyoret
ens convida en fer cap vetla,
ben cert que m'embafaré
amb algun rotllet d'ametla.
Sergi Gómez i Soler
del poemari "Ametla, farina i oli".
Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Obra de Vicent Ramon Pascual Giner
Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada