divendres, 31 de desembre de 2010

Alguns dels Esperits Fecunds del Capdany...

Aquest text va ser el darrer que vaig publicar dins la sèrie "Costumari Desacostumat" a la revista Crònica d'Ontinyent, i recull un resum resumidíssim de l'existència d'un seguit d'Esperits Fecunds en el dia darrer o darrers de l'any, que concentren gran quantitat de màgies i fetilleries...
Ara vos el torne a passar, en remembrança...





 El Tio de les Orelles: És un “germà” de l’Home dels Nassos que apareix encara, especialment per les terres del Comtat de Cocentaina, cada 30 de desembre. Per enganyar els xiquets se’ls envia a buscar-lo tot i dient que li queden tantes orelles com dies queden en l’any...





L’Home dels Nassos: A casa nostra, ha estat tingut com un bon auguri la seua vinguda, a tall d’esperit viatger relacionat amb el canvi d’any, l’hem presentat lligat a la indústria local fent-lo comerciant que venia a negociar i que s’hostatjava, per un dia, a algun dels hostals o pensions existents a Ontinyent. És també un esperit d’abundància, car una de les seues llegendes referidores el fa posseïdor de 365 nassos que va perdent poc a poc, deixant-se’ls en els llocs més inversemblants fins que hui només li’n queda un. La dita per engalipar els xiquets és ben senzilla... “Has vist l’Home dels Nassos, que té tants nassos com dies queden en l’any?”... la imaginació infantil fa ja la resta. A Catalunya és representat a través de capgrossos que fan una cercavila el dia 31 de desembre, i al País Valencià, a més d’a la Vall d’Albaida, també el busquen pel Prado els xiquets de Gandia.



Sant Silvestre: Primer papa de l’església oficialitzada per l’emperador Constantí i primer sant no màrtir canonitzat. En el seu temps succeí el Concili de Nicea famós i li calgué lluitar contra els heretges donatistes i les pressions de l’emperador. En bona part d’Europa és tingut com el més important dels esperits viatgers del Capdany perquè senyoreja el darrer dia i obre un nou temps. Diuen que viatja incansablement tot buscant les necessitats reals de la gent, i que en el seu dia atorga favors a qui els precissa de bona veritat allà on es troba. Això de les modernes curses esportives no tenen res que veure amb el sant ni el seu costum!




Any Vell: Del costum antic de representar l’any que acaba com a vell amb barbes blanques i túnica esgarrada, dalla mortal i rellotge de sorra que es buida, junt al costum de fer ninots per les Festes de Folls (com ara els Nanos de Mitjan Quaresma de Cocentaina), han vingut tradicions com la de representar l’any que mor com un ninot que cal cremar per, després, passar a llegir el seu testament carnavalesc, amb un fum de peticions positives per l’any que s’enceta. És una festa molt estesa hui pels països sud-americans.




Any nou: I si l’any vell és un ancià, l’any nou és un nadó molt semblant al Jesuset que en el dia de Ninou o de Capdany acompleix una vuitava (i que és quan se’l va circuncidar tot seguint la llei jueva). La figura està relacionada amb la bona sort i els desitjos que des de sempre s’han demanat pel nou temps, desitjos i propòsits que solen mantenir-se i durar just el que va de Nadal a Sant Esteve.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí