dijous, 4 de novembre de 2010

Fira passada...



M'heu comentat que si no anava a parlar enguany de la Fira de Cocentaina, si no tenia cap valoració... El que passa és que la grip que m'he firat fa que reaccione poc a poc i amb calma, que el cap se'n va allà on no vols, i igual vos preneu a mal alguna consideració de les meues... Què voleu? És difícil quan estàs tres dies receptiu a meravelles tantes... Dir-vos potser que ha estat la Fira més estranya que he tingut. Amb la cosa de l'aigua, la més dolorosa també, que l'esquena ha patit amb la humitat...  Però també la més bella per un costat, la més sensata i potser la darrera en què podré passejar-me tant... Però això ja vindrà. M'han decebut i molt persones, expositors i exposicions, però també he conegut col·leccions, personatges, firers enamorats del seu ofici i racons a compartir... Hores canviades, passos trabucats, gentades que no ho són tant... I una càmera de fotos que falla quatre de cada tres...

M'han firat ciris sense flama, jo he firat rondalles... Ah, i le figuretes del Betlem, ja estan totes encomanades... I vaig acabar firant-me, entre la pluja, unes closques de cabet ontinyentí que no m'ho acabe de creure com va el món i les voltes i sorpreses que du...

Una bona fira? Sí, si la gripada se'n va prompte... Volieu concreció, estrenes, meravellament, descripció a dojo...? Haver vingut amb nosaltres, haver vingut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí