Diuen que després de l'estiuet de sant Martí, ve el fred vertader, aquell primerenc esguit del joiós hivern que t'aclapa del tot i que arriba a acorar-te amb grips i malvolença només que t'encantes amb l'abric...
I a poc, després de la Fira d'Ontinyent, dels ploguts Angelets, s'enceta l'Advent, el temps d'espera del Solstici amb aqueixa gelor tan característica de la nostra infantesa en ser que s'apropava el temps purissimer del Bou i dels Cabets. I no falla. A la setmana propera, totes les meravelles aixafades que encara podem trobar al meu poble, retrauran orgulloses el seu caràcter popular i sentit, orgullós i emotiu.
Per a nosaltres queden ja molt lluny les festes purissimeres per motius a cabassos, fins i tot ens fa més ànsia l'acudir a la Corriola de Cocentaina pel matí i trobar-nos amb els magnífics Cabets i Gegants i la Veta i els Arquets i els Cavallets ontinyentins en ser vesprada. I en passar ells, girar via per tornar a buscar-los, tot passant nosaltres de qualsevol pompa i circumstància buida i benvestida amb abric de follí.
Una cosa, però, sí farem pel respecte històric al que ha significat pel nostre poble el fet immaculista. No pensem afegir a nostra casa cap detall nadalenc fins que siga pujada al cambril la figura que hereta la nostra "Purissimeta de plata massissa"...
A tots aquells que estimen la tradició més nostrada. Feliç bou, felices danses i balls, feliç sonar de músiques i trons i campanes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada