dilluns, 29 de novembre de 2010

Advent gelat i encetat...


Diuen que després de l'estiuet de sant Martí, ve el fred vertader, aquell primerenc esguit del joiós hivern que t'aclapa del tot i que arriba a acorar-te amb grips i malvolença només que t'encantes amb l'abric...

I a poc, després de la Fira d'Ontinyent, dels ploguts Angelets, s'enceta l'Advent, el temps d'espera del Solstici amb aqueixa gelor tan característica de la nostra infantesa en ser que s'apropava el temps purissimer del Bou i dels Cabets. I no falla. A la setmana propera, totes les meravelles aixafades que encara podem trobar al meu poble, retrauran orgulloses el seu caràcter popular i sentit, orgullós i emotiu.

Per a nosaltres queden ja molt lluny les festes purissimeres per motius a cabassos, fins i tot ens fa més ànsia l'acudir a la Corriola de Cocentaina pel matí i trobar-nos amb els magnífics Cabets i Gegants i la Veta i els Arquets i els Cavallets ontinyentins en ser vesprada. I en passar ells, girar via per tornar a buscar-los, tot passant nosaltres de qualsevol pompa i circumstància buida i benvestida amb abric de follí.

Una cosa, però, sí farem pel respecte històric al que ha significat pel nostre poble el fet immaculista. No pensem afegir a nostra casa cap detall nadalenc fins que siga pujada al cambril la figura que hereta la nostra "Purissimeta de plata massissa"...

A tots aquells que estimen la tradició més nostrada. Feliç bou, felices danses i balls, feliç sonar de músiques i trons i campanes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí