Hui és l'onomàstica de Sant Crispí i de sant Crispinià, patrons dels sabaters. La primera vegada que vaig veure un altar dedicat a aquest sant primer, ja no recorde si fou a Elda, a Cabdet o on podia ser, em vaig quedar impressionat pel fet que el reflectien en ple treball amb la bancada sencera, eines i sabata per adobar... Però és més impressionant encara saber de la romeria que se li celebra a la seua ermita d'Elx. Allí, els seus festers, preparen uns onze quilos de tatxes de sabata, que es diu prompte, i la gentada que acudeix a la romeria, que es va celebrar ahir, les agafa a mena d'amulet per tal de trobar feina. Diuen que la dóna segur, perquè era molt feiner l'home. L'acudit és ara imprescindible, si no fer-lo ministre de treball, si que caldria tenir-lo en compte per tal d'elaborar polítiques de treball optimistes... Però millor no fer broma i menys en aquests temps on tenir feina ja és tota una sort...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada