"Quan ve el temps de menjar castanyes,
la Castanyera, la Castanyera,
ven castanyes de la muntanya
a la plaça de la ciutat.
La camisa li ve petita,
la faldilla li fa campana.
Les sabates li fan cloc-cloc,
i al ballar sempre gira aixíiiiiiii!".
Siga vosté benvinguda, senyora Castanyera. Esperit fecund de la tardor firera i fredolica. Quin plaer enguany que fa fred el tenir a les mans el cartutx de paper engomat ple de tendre castanyes d'octubre... Enguany ens arriba a les escoles més prompte de l'habitual, així que hui menjarem castanyes i també el dia que toca, que és en la nit del 31, del diumenge al dilluns... Nosaltres, a casa nostra, no volem americanades ni coentors, i per això, menjarem allò més nostre, les castanyes que precedeixen els panellets i les fogasses. Quina joia de viure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada