dilluns, 27 de setembre de 2010

E quan veiérem nostra senyera... començaren nostres problemes...


Un alumne, ahir, em va arribar a sorpendre.
Si Jaume I va conquerir València, com tu dius, la vespra de Sant Miquel (hui mateix n'és l'aniversari), com pot ser que celebrem hui eixa victòria el 9 d'octubre?

Vaig somriure, i vaig voler dir-li que és normal això.... A saber quan vas a poder lluir tant en ta jove vida i vols fer bé les coses. No tots els dies es conquereix una de les principals ciutats de la Mediterrània i de valor tan simbòlic, que l'últim que ho havia aconseguit, ni més ni menys que havia estat Charlton Heston.... perdó, el Sit! ...i caldrà elegir ben elegit el president de festes i no triar qualsevol borinot que despunte per insistència sinó per vàlua, car després, ves a saber a quin càrrec voldrà optar. I mentrestant, convida als representants de nacions veïnes i de l'església. I ves negociant també amb les diferents tropes-comparses que voldran desfilar amb un nombre major de soldats dels qui realment han participat, i en un lloc preeminent, i fent els majors trencons possibles per fer-se els interessants... Què dius del pregó? Algun mindundi caldrà que el faça, no? I a vore si t'arriba per a una carrossa o només inverteixes en el vestit nou i vas a cavall... I si els ballets no prepararan res nou que no siga la mateixa batuka i salvatgisme de sempre. I els representants de les tropes-comparsa que si i que no. Els sopars, i més sopars, i entradetes, voltetes, assaigs... I els músics que si plou el dia 9 ells no eixen per allò dels instruments. Els regals dels primers trons? No havia jo pensat en això... I que si et veus en la planificació que tots van a fer sonar "Creu Daurà". Reina de festes, no teniu prou amb els ovaris de na Violant? I que si aqueixa bandera sí i l'altra no perquè són polítiques. I qui de tots els cavallers té dret a formar esquadra de negre. I si el cartell de la festa és adient o no... I en quin ordre de preeminència vas a assentar les ordes religioses en tribuna. I el càtering, que no se t'oblide. Ah, i la venda de les cadires de l'entrada... Tu no avises, com sempre, ni deixes massa marge, allà els morets que vulguen pagar or per tant mala olor com fa tot....

Però no. No calia. Com que el xaval era de poble proper al meu, vaig dir-li-ho tot en pocs mots: Home, deixa-li una setmaneta per a preparar el "boato"...
Em va entendre desseguida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cançó per a fer ametles


"Ametleret abundós, de vorera de camí,

tu seràs agre per a mi; i per altri, saborós".

Cançó tradicional mallorquina.



Abans que morís l'hivern

un tapís de flors ben blanques,

i ara que l'estiu no ens fuig

ací ens tens tirant de mantes.



Ara sota l'arbre estem

vestint amb teles la terra,

quan mampendrem els canyots

a les branques farem guerra.



De tot el rastre que es veu,

tu diràs si no em mou brega,

cap dels ametlers no és meu

ni en menjarem de la plega.



De les del camp i a resol,

no hi ha feina més fotuda

pel mal que et deixa als ronyons

que aquesta de la batuda.



Jo arreplegue, ves pelant

i traient totes les corfes

i així prompte trencarem

en quedar els arbres orfes.



Ametletes que danseu

plovent pel passó de vara,

un traguet de vi embocat

permetreu que enganye ara.



No sé si sereu bescuït,

carquinyols o mantecades,

o potser torró de neu,

peladilles ensucrades...



Si el rumbós del senyoret

ens convida en fer cap vetla,

ben cert que m'embafaré

amb algun rotllet d'ametla.



Sergi Gómez i Soler

del poemari "Ametla, farina i oli".







Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent

Cartell del 400 aniversari de la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent
Obra de Vicent Ramon Pascual Giner

Alt del Comptador

www.servicont.com

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí

Aquest és un blog orgullós de ser ontinyentí