Un alumne, ahir, em va arribar a sorpendre.
Si Jaume I va conquerir València, com tu dius, la vespra de Sant Miquel (hui mateix n'és l'aniversari), com pot ser que celebrem hui eixa victòria el 9 d'octubre?
Vaig somriure, i vaig voler dir-li que és normal això.... A saber quan vas a poder lluir tant en ta jove vida i vols fer bé les coses. No tots els dies es conquereix una de les principals ciutats de la Mediterrània i de valor tan simbòlic, que l'últim que ho havia aconseguit, ni més ni menys que havia estat Charlton Heston.... perdó, el Sit! ...i caldrà elegir ben elegit el president de festes i no triar qualsevol borinot que despunte per insistència sinó per vàlua, car després, ves a saber a quin càrrec voldrà optar. I mentrestant, convida als representants de nacions veïnes i de l'església. I ves negociant també amb les diferents tropes-comparses que voldran desfilar amb un nombre major de soldats dels qui realment han participat, i en un lloc preeminent, i fent els majors trencons possibles per fer-se els interessants... Què dius del pregó? Algun mindundi caldrà que el faça, no? I a vore si t'arriba per a una carrossa o només inverteixes en el vestit nou i vas a cavall... I si els ballets no prepararan res nou que no siga la mateixa batuka i salvatgisme de sempre. I els representants de les tropes-comparsa que si i que no. Els sopars, i més sopars, i entradetes, voltetes, assaigs... I els músics que si plou el dia 9 ells no eixen per allò dels instruments. Els regals dels primers trons? No havia jo pensat en això... I que si et veus en la planificació que tots van a fer sonar "Creu Daurà". Reina de festes, no teniu prou amb els ovaris de na Violant? I que si aqueixa bandera sí i l'altra no perquè són polítiques. I qui de tots els cavallers té dret a formar esquadra de negre. I si el cartell de la festa és adient o no... I en quin ordre de preeminència vas a assentar les ordes religioses en tribuna. I el càtering, que no se t'oblide. Ah, i la venda de les cadires de l'entrada... Tu no avises, com sempre, ni deixes massa marge, allà els morets que vulguen pagar or per tant mala olor com fa tot....
Però no. No calia. Com que el xaval era de poble proper al meu, vaig dir-li-ho tot en pocs mots: Home, deixa-li una setmaneta per a preparar el "boato"...
Em va entendre desseguida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada